Inicia sessió 
Registra't
Carlos Bragado, músic i tècnic de so / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Als meus 41 anys, ja fa molt de temps que toco música. Durant l'adolescència a Lleó tenia la meva banda, però vaig deixar la música de costat per la trajectòria professional. Tot i que sempre estava allà i feia demos, maquetes... Després d'un temps, es van anar publicant cançons que tenia a un calaix. Vaig anar evolucionant, ara tinc clar cap a on vull anar, musicalment parlant.
Aquest EP és el teu primer treball?
Professional sí, publicat sota el segell independent de la Cúpula Music. Va sortir a la llum el setembre del 2018.
També hi ha un videoclip.
Sí, hi ha dos videoclips, el del single de 'Luces Apagadas' i després un d'un altre tema que no forma part de l'EP. És una cançó que vaig trobar en un CD a casa i quan el vaig posar, em vaig trobar un tresor. Era una cançó que vaig gravar fa molt de temps a Lleó i em va fer molta il·lusió retrobar-me. La vaig remasteritzar i treure-la endavant. Es diu 'Otoños eternos'.
Quin és l'estil que t'identifica?
No m'agrada etiquetar-me però em considero potser pop-folk o cançó d'autor, segons com es miri. La meva música beu d'influències com WILKO, Ryan Adams, The Jayhawks, grups i solistes d'origen americà i anglosaxó
Tu ets l'autor de les lletres?
Sí, i també ho gravo. Faig jo mateix tot el procés.
De què parlen els teus temes?
De temes que tinc molt aprop o m'afecten a mi directament, no em surt escriure en tercera persona. Pel que fa al meu procés creatiu, no em marco cap idea, partint d'una idea o un sentiment deixo que flueixi la inspiració. Intento tenir sempre una guitarra a mà i em deixo emportar.
Ara fer música et costa diners, però la teva intenció és viure d'ella?
No està dins dels meus plans, em deixo emportar i vull gaudir dels concerts. Sense cap pretensió ni objectiu, només viure el moment.
Repassant el teu currículum, t'has dedicat a l'assessorament laboral, recursos humans, ets llicenciat en ADE... Tot això ho vas abandonar per dedicar-te a la música?
Sí, així va ser. Jo anava amb vestit i corbata cada dia, he treballat en bancs, però no era el meu món. No estava a gust, vaig estudiar un grau superior de so perquè realment era el que volia fer i en això estic. Ara cada jornada és un regal.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.