Jordi Amat (biògraf): 'Ferrater tenia un punt de fragilitat i immaduresa del qual n'era perfectament conscient, i que vivia amb por'

L'autor de la biografia de Gabriel Ferrater 'Vèncer la por' explica a Cugat Mèdia que ha volgut fugir del mite del poeta alcohòlic i suïcida


  • Comparteix:

El filòleg, escriptor i crític literari Jordi Amat és l'autor de la biografia del poeta Gabriel Ferrater, titulada 'Vèncer la por'. La publicació arriba coincidint amb la commemoració del centenari del naixement i del mig segle de la seva mort a Sant Cugat, precisament un 27 d'abril. Amat actualment és el coordinador del 'Quadern', el suplement de cultura del diari 'El País'.



De què tenia por Gabriel Ferrater?
Parlar de la por em permetia no esquematitzar un problema íntim que tenia a veure amb la insatisfacció de saber que el seu talent no era capaç de convertir-lo en una vida adulta econòmicament tranquil·la, amb una relació de parella tranquil·la, no haver de dependre de l'alcohol com depenia... I després hi havia una por que jo no explicito en el llibre, que és la por que representa saber que el teu pare ha saltat per la finestra en un moment d'angoixa, que és la por al suïcidi i a la possibilitat del suïcidi.

Ara anirem desgranant totes aquestes idees que dius. Per un costat tenim la seva relació amb les dones. Tenim tres dones importants a la seva vida -Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona. Del que has pogut esbrinar, ell no sabia estimar i no es deixava estimar? O cap de les dues?
El que és interessant de Gabriel Ferrater és quan comença a tenir relacions de parella correspostes, ell ha pensat molt a fons en què és l'amor i el desig. La primera relació és amb Helena Valentí, i ell hi arriba després d'haver llegit uns textos de com funciona el desig i el cos, que aconsegueix viure-les. El que passa és que era un personatge molt difícil, perquè tenia un punt de fragilitat i immaduresa, del qual n'era perfectament conscient, que vivia amb por, però assumia que era la seva manera de ser, i al mateix temps era l'alcohol va ser un problema que va tenir amb les seves parelles.

Expliques que has volgut fugir del mite del poeta alcohòlic i suïcida, però clar, un poeta que se suïcida amb 50 anys, que ho anuncia abans, genera el mite. El món de l'art i la música n'està ple de casos així que es converteixen en mite precisament per tenir una mort tràgica.
No recordo a quina edat mor Janis Joplin, Jimmy Hendrix, Curt Cobain i Amy Winehouse...

Als 27 anys.
Em sembla inquietantment fascinant, perquè una mort així crida molt l'atenció. Però l'important de Hendrix és com tocava la guitarra, i en el cas de Gabriel Ferrater l'important és quina és la relació d'un subjecte contemporani amb la seva realitat, que probablement, per la manera com vivia, ell va poder entendre més enllà que la gent normal. A mi el que m'interessava és que la llegenda no em devorés el personatge, perquè el que és important del personatge és allò que ens ensenya de com funciona la vida.

El suïcidi plana sobre la seva biografia... el pare se suïcida, però també la seva mare i el seu germà...
El pare mor a principis dels anys 50, ell mor el 27 d'abril de 1972, la mare mor després, i el germà, a qui jo coneixia molt, va decidir deixar de medicar-se per morir un dia concret de l'any que per a ell tenia sentit. Hi ha gent que diu que hi ha famílies que tenen una certa predisposició genètica, jo no m'atreviria a fer una afirmació així, però sí que crec que quan a la teva família hi ha algú que ha obert aquesta finestra, pot ser que la finestra no es tanqui. En la majoria dels casos aquesta finestra està tancada, però si s'obre és molt difícil deixar de mirar què hi ha més enllà. Crec que el que els passa a ells és que no volen pactar amb la misèria moral ni viure en una vida que estiguessin en condicions de viure-la en plenitud.

El llibre l'has construït amb molta documentació que era pública, però també amb molta que no ho era, que és molta correspondència. Com que ell va anunciar que se suïcidaria, has trobat el moment en què ell comença a dir-ho?
Jo soc un boig de la cronologia... Sabem que ell passava molts estius al mas familiar a Almoster, prop de Reus, fins que la seva mare se'l va vendre. Aquell mas és clau en la seva biografia. I l'estiu de 1956, l'editor Jaime Salinas, de Seix Barral, amb ell tenia una bona relació, el va anar a veure allà. Salinas, anys després, va recordar aquella trobada, i va explicar que a la plaça Prim Ferrater li va dir 'no vull arribar als 50, perquè un cop en fas 50 fas pudor de vell no vull fer pudor de vell'. I aquest és el primer moment en el qual jo crec que això es pot afirmar amb rotunditat. I el que no sabíem, i ara sabem, és que quan torna de Reus a Barcelona, una de les primeres coses que fa és destruir el dietari que havia escrit. Em sembla que és molt significatiu d'un estat depressiu o d'angoixa que explica moltes de les conductes de Ferrater.

Hi ha la part de l'alcohol, i diu que ell bevia alcohol per brillar.
El Ramon Barnils en una entrevista explicava que el Ferrater bevia sobretot quan estava a taula amb els amics per estar més lúcid. I la seva dona, la Jim Jarrell, deia que 'no tenia un mal beber', o Josep Maria Castellet, que deia que era enormement brillant en la conversa, precisament després d'haver begut. De fet, una vegada la Rosa Regàs em va dir un dia 'és que sou vosaltres els que no beveu, el nostre món era 'Mad Men''. La qüestió és que Ferrater sap perfectament a què està jugant, podia tenir conductes immadures, però sempre era lúcid sobre què estava fent. De fet, quan li diagnostiquen la malaltia i li diuen que ha de deixar de beure en sec, i decideix seguir bevent. No era una voluntat d'autodestruir-se com de viure amb tota la intensitat possible, sabent el preu que això pot tenir.

La seva poesia està escrita en moments que ell està begut?
La veritat és que no ho sé i ho dubto. I ningú ho sap.

En una entrevista he llegit una cosa que dius: "Ferrater era tràgicament conscient que no pot capitalitzar el seu talent".
La poesia mai dona diners... Ell era algú que si hagués pogut organitzar la seva vida hauria pogut tenir un paper en el sistema editorial de Barcelona, i fins i tot d'Europa. Hi ha un moment que pot ser un director literari de Seix Barral. Tothom que l'envoltava sabia que ningú sabia de literatura com ell, però alhora no és capaç de professionalitzar aquest coneixement. Si ho fa per anar tirant, però sí que ser un referent. Ell hauria pogut ser el rei del taulell d'escacs del món editorial, i s'ha de conformar amb ser el peó, o l'alfil com a molt.

En quin moment Ferrater decideix venir a viure a Sant Cugat i per què?
Ell viu fins als 40 anys amb la seva mare al carrer Benet Mateu de Sarrià, i quan pot s'escapa. Crec que devia ser bastant feixuc viure amb la senyora Amàlia Soler... Abans va fer una prova de dedicar-se a l'edició a l'estranger, viu a Hambug durant uns mesos, i allà coneix a la Jim Jarrell, una col·laboradora de la Carme Balcells. Quan tornen a Barcelona, primer viuen a casa d'ella, al carrer Saragossa, i quan es casen l'any 1964 viuen a Montgat. I quan decideixen deixar Montgat, van a Sant Cugat, i ara ho sabem perquè hi ha les cartes que la Jim li escriu a la seva sogra on li explica que estan fent la mudança, i això és l'estiu de 1965. El motiu pel qual venen, un és perquè no volien o no podien viure a Barcelona, però també perquè a Sant Cugat vivia algú amb qui ell tenia relació i el protegia, que era Jose Maria Valverde. Amb Jim Jarrell a Sant Cugat hi viu poc temps perquè els pares d'ella se l'emporten perquè aquell home no la porta per un bon camí. I és en el moment que es queda sol, que es fa amb els amics de Sant Cugat al Mesón, el Ramon Barnils i el Pep Codó. Ell és el centre informal d'un dels focus culturals més importants de Sant Cugat. I al mateix temps, un cop s'obre l'Autònoma, de seguida hi va donar classes de crítica literària (a la facultat ubicada al Monestir). I així viurà a Sant Cugat des del 1965 fins al 1972.

T'has convertit en un expert biògraf, i ja n'has fet unes quantes: 'Luis Cernuda. Fuerza de soledad'; 'Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas'; 'Un país a l'ombra. Vida de Josep Maria Vilaseca Marcet'; 'Com una pàtria. Vida de Josep Benet'; i 'El fill del xofer. Alfons Quintà'. Quina és la tècnica per escriure una bona biografia?
La Virginia Wolf deia 'un novel·lista és un artista, un biògraf és un artesà', i crec que té força raó. De fer biografies se'n pot aprendre sense tenir un gran talent, només amb mètode. El primer repte d'un biògraf és construir una biografia tan precisa com sigui possible. Tenir els ossos d'un cos, i llavors convertir-te en el doctor Frankenstein i els dones vida i que el lector percebi que camina. I llavors escollir els detalls d'una vida en què es veu com aquell individu vivia.

I no puc evitar preguntar-te per l'anterior biografia que vas fer abans de la del Ferrater, que és la del periodista Alfons Quintà. És més fàcil fer la biografia d'algú execrable com Quintà, o d'algú més honorable?
Diuen que la biografia és el gènere literari que té més implicacions ètiques, i crec que és veritat. En el cas de l'Alfons Quintà, jo sabia i era absurd obviar-ho, que escrivint el llibre faria mal a la família de la dona que Quintà va assassinar, i, per tant, això em va portar a ser tan curós com fos possible en el tractament de totes les dimensions del personatge. Per això la prosa havia de ser tan escèptica com fos possible, que fos un encadenament de fet i una interpretació psicològica que el personatge no mereixia. Ara, no he trobat ningú que matisés la idea que era un personatge monstruós. En el cas del Ferrater sentia que m'estaven vigilant per si ho feia bé o no i de quin tractament faria del personatge. I això que podia ser una cotilla, m'encoratjava a fer-ho el millor possible.

Els qui hem llegit 'El fill del xofer' hi hem vist una pel·lícula... hi haurà pel·lícula o sèrie?
Mai m'havia passat que, un cop publicat el llibre, diverses productores es van interessar a adquirir els drets audiovisuals. I la meva decisió, junt amb la meva editorial, va ser vendre'ls a la productora del grup Zeta, perquè havia fet ja un bon producte com 'El hombre de las mil caras'. Ara Zeta està desenvolupant el projecte, estan buscant el director, i sembla que tirarà endavant perquè el personatge és horriblement fascinant.


Jordi Amat

Era un personatge molt difícil perquè teniu un punt de fragilitat i immaduresa, vivia amb por, però assumia que era a la seva manera de ser. I a més, el problema de salut amb l'alcohol.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.