Inicia sessió 
Registra't
Grigor Palikarov / Foto: Arxiu personal Grigor Palikarov
Ets a Sant Cugat per segona vegada, la primera va ser el 2016. Què et porta de tornada al Teatre-Auditori?
En primer lloc, Sant Cugat em porta bons records del concert que vam fer fa vuit anys. En segon lloc, hi ha els companys que treballen aquí amb l'orquestra: el director artístic de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, Josep Ferré, i el director titular, Salvador Brotons. L'amistat i la música són les dues coses que em fan tornar aquí.
Per què vas optar per presentar els 'Clàssics vienesos' al públic santcugatenc?
Quan el mestre Salvador Brotons i jo vam parlar del programa, em va dir que a la seva temporada hi faltava un concert de l'època del classicisme vienès. Així que em va preguntar si acceptava fer un concert així, oferint-me alhora un molt bon solista, el trompetista Luis González. Jo vaig dir que estaria encantat de fer aquest concert.
D'altra banda, la darrera vegada que vaig ser aquí, a més del concert per a piano de Robert Schumann, també vam interpretar l'obertura 'Egmont' de Beethoven. Per tant, la continuació lògica era interpretar l'altra famosa obertura d'aquest compositor, 'Coriolà'. A més, la simfonia que interpretarem divendres és l'última simfonia de Mozart, que porta el nom de 'Júpiter' pel principal déu romà. Aquesta és una simfonia composta fenomenalment, és el cim simfònic de l'obra de Mozart.
Les meves propostes van agradar a Brotons. Crec que hi va haver molta bona voluntat per ambdues parts i per això es va arribar a un acord molt fàcilment.
Dius que en la teva carrera has conegut orquestres amb les quals sents la química des dels primers minuts i, d'altres, més reservades, amb les quals necessites temps per treballar plenament. A quina cara de la moneda hi ha l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat?
Segurament és una de les orquestres amb les quals he sentit la química des del principi. La meva amistat no és només amb els companys directors, també amb els músics de l'orquestra amb qui vaig treballar fa vuit anys. Després hi ha la calidesa amb què sóc acollit aquí. Tots sabem que la gent d'Espanya i de Catalunya s'abraça quan es veu. Això no és gaire típic per a la majoria de països d'Europa. Recordo com em van rebre a Sant Cugat fa vuit anys i l'actitud positiva cap a la música que hi ha aquí. Després del primer assaig amb l'orquestra, puc dir que tot segueix igual.
Què t'agradaria que sentís el públic en aquest concert?
La música només es pot dividir en dos tipus: valuosa i sense valor. Presentarem música dels tres clàssics vienesos que ha resistit el pas del temps i que ha estat en aquesta terra des de fa més de 200 anys. Segurament, aquesta música existirà mentre hi hagi gent a la terra.
Heu parlat de les possibilitats d'una cooperació més profunda entre l'OSSC i les orquestres búlgares?
Amb els músics és més fàcil, perquè les orquestres estan situades en el seu propi país. El que pot fer una orquestra és convidar directors i solistes. El meu primer contacte amb l'OSSC el va fer Vasil Nikolov, un músic búlgar que va tocar aquí fa vuit anys.
La cooperació entre els músics búlgars i espanyols i, més concretament, catalans, existeix i no s'ha aturat. Naturalment, es pot milorar, perquè la música és un llenguatge universal. És una llengua que no necessita traducció. Els que parlem aquesta llengua podem agafar un avió, volar 14 hores i anar a l'altre costat del món amb gent d'una cultura completament diferent. I no necessitem cap mitjà addicional de traducció. Comencem a fer música junts i funciona.
He de dir que hi ha una afluència de músics espanyols a les orquestres búlgares en aquests moments, perquè els agrada Bulgària. Per exemple, a l'Òpera Estatal de Plovdiv, on soc el director titular des de principis d'aquesta temporada, hi ha tot un grup espanyol, que potser és una sisena part de l'orquestra, i s'hi senten meravellosament. Alguns fins i tot hi són amb les seves parelles. Així que actualment hi ha una molt bona cooperació que es pot aprofundir. Espero que això passi, perquè estem parlant de dos països que estan a la Unió Europea i pràcticament no hi ha fronteres entre Espanya i Bulgària.
Ets director d'orquestra, pianista i professor de l'Acadèmia Nacional de Música de Bulgària. En quina activitat et sents més còmode?
Aquestes són moltes cares de la mateixa moneda. Per descomptat, la direcció és la meva professió principal. La composició és més aviat quan cal disposar alguna cosa al full blanc. Com a pianista, actuo amb menys freqüència, perquè necessito temps per preparar-me. D'altra banda, ja tinc gairebé 30 anys d'experiència com a director i és natural que la transmeti als joves. Per tant, crec que la meva feina com a professora a l'Acadèmia de Sofia contribueix a la finalització global de la meva experiència com a músic.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.