Inicia sessió 
Registra't
En la categoria infantil la premiada ha estat Maria Blasco de l'escola Gerbert d'Orlach amb el relat 'No em punxis'.
Els dos guanyadors en la categoria d'adults, Lluïsa Gómez i Carlos Serra, s'han mostrat així de sorpresos i contents al rebre la notícia en directe per Cugat ràdio.
Carlos Serra i Lluïsa Gómez
Vaig participar perquè m'ho va dir un amic i no m'ho esperava. / Estic molt sorpresa i contenta.
El tercer concurs de microrelats de Cugat.cat ha rebut un total de 74 originals, el doble que l'any passat. Els guanyadors de les tres categories -adults, juvenil i infantil- s'han donat a conèixer aquest divendres, en el marc del programa especial de Sant Jordi que ha emès Cugat ràdio (91.5 FM) des de la plaça d'Octavià. L'Ajuntament, l'EMD de Valldoreix, diverses entitats i les llibreries de la ciutat han col·laborat amb el certamen aportant lots de llibres, entrades per espectacles i altres regals.
LLEGEIX AQUÍ ELS SIS RELATS GUANYADORS
Com Cada nit
Com cada nit s’apaguen les llums. I com cada nit, el soroll dels panys de les portes i el grinyolar de les frontisses inunda de metàl.lic el silenci. I com cada nit, l’olor de tabac i suor impregna l’immens espai. En Cara Marcada i el Pela discuteixen. I com cada nit, L’Evaristo El Pigues crida, crida, insulta i blasfema, i en Toñito El Niño riu de la seva mala sort. En Pascual El Poeta recita per enèsima vegada a Bécquer, i El Guinda li mana callar amb males maneres, i com cada nit, El Tuerto li contesta que’l deixi en pau. Com cada nit, l’home pren un sospir llarg, i amb veu ronca però confortable inicia el seu ritual: bona nit Ángela, bona nit Daniela, bona nit Ismael, bona nit Maties, bona nit David, bona nit Maria, bona nit Carles A l’altre costat dels ferros i amb veu pastosa s’escolta cridar: collons de vell!, numerals i acabaras més ràpid, no creus?. I com cada nit, ell respond: potser, potser hi ha 1.275 pedres a la meva cel.la
Lluïsa Gómez. Categoria adult. (Asia Cohen)
Enramblat
Caminant per les rambles em va trobar la nit. Jo anava carrer a baix com baixen els cubates a les tres de la matinada, amb una borratxera tímida i despreocupada. Estava despistat mirant els cartells dels locals, buscant una cosa per emportar-me a la boca. I zas! El que vaig emportar-me a la boca va ser una altra boca, que va atracar als meus llavis robant-me un petó sense avisar. Tot va ser molt ràpid i al mirar el lladre, vaig descobrir que era una noia amb la faldilla curta, el somriure llarg i els llavis més pintats que la Duquessa d’Alba. I movent la seva bossa amb traïdoria, em va dir 'hola, maco, vols una mica d’amor? No em va quedar més remei que dir-li la veritat no gràcies, ho estic deixant'.
Carlos Serra. Categoria adult. (Carlos Perra)
A la cova
Quan Sant Jordi va arribar a la cova del drac, aquest ja s’estava escurant les dents. Havia fet tard. De la princesa només en quedaven les sabates. Què els diria, ara, a tota la gent? Que s’havia adormit? Un sant no reconeixeria mai una cosa així. Primer de tot es va enfadar amb el drac. No se suposava que s’havien de batre en duel per la princesa? Al drac li sabia molt de greu, li va explicar que la nit abans no havia sopat, que ell no arribava i El Jordi havia de pensar alguna cosa, i ràpid: la gent esperava. I si diem que s’ha escapat?, va dir el drac. El Jordi li va recordar que la gent només volia vuere dues coses: la princesa sana i estàlvia i al drac mort. El drac no veia massa clara la segona part del pla, i la primera era ja impossible. I si ell es disfressava de princesa, tornava a la ciutat amb el Jordi i deien a tots que el drac s’havia convertit en un roser? I s’ho van empassar.
Pau López. Categoria adult. (Simbad)
Dolça joventut
El sol brillava sobre el meu cap i l’escalforeta que produïa em causava calfreds. Tenia la pell de gallina i els cabells volaven al meu voltant, seguint una dansa imaginària amb el compàs del vent. A la vegada, les espigues del prat s’inclinaven cap a la dreta rebent amb dolçor la carícia de la brisa primaveral.
Mentre tancava els ulls, intentava pensar en cada centímetre, per molt insignificant que fos, del meu cos. Poc a poc, anava absorbint l’energia que el gran astre m’oferia.
El meu poder de concentració es va veure afectat, com sempre, en sentir un xiulet suau. Els seus llavis dolços com la mel em van besar i vaig perdre el fil de la situació.
Helena Staromiejski. Categoria juvenil. (Rosita Roja)
Així és la vida
Tenir vertader èxit en la vida es; somriure molt i moltes vegades, guanyar el respecte de persones intel·ligents, guanyar el reconeixement de persones qualificades i saber suportar la traïció de falsos amics; apreciar la bellesa, buscar el millor en els de més, deixar el món una mica millor de com el vas trobar; amb un fill sa, un jardí bonic o fer a una persona mes feliç, però sobretot saber que al menys algú ha viscut millor gràcies a tu. Jo crec que en la vida tots tenim un secret inconfessable, un penediment irreversible, un desig que mai podràs complir i un amor inoblidable, però a vegades a la vida un té que lluitar sense por, però també sense esperança, tot i que diguin que l’esperança es l’últim que es perd, si lluites sense ella no tens la possibilitat de caure amb aquesta pedra i no tenir el valor de aixecar-se, perquè al cap i a la fi, tothom te que lluitar per el seu somni a pesar de que no sempre es compleixi.
Clàudia Martínez. Categoria juvenil. (Sevenlovers)
No em punxis
Hi havia una vegada un llapis que vivia en una papereria. Es deia Tomàs i tenia molts amics, però estava trist perquè s’anaven i ell no. Un dia va venir una nena que necessitava un llapis,.En Tomàs va tenir sort i la nena el va comprar i el va guardar a l’estoig.
El Tomas va conèixer una goma que es deia Caterina però no s’entenien ja que ella borrava tot el que ell escrivia.Un dia el llapis va trobar-se amb una maquineta i li va agradar molt perquè podia fer voltes i punxar a la goma.La goma es va posar trista i ja no borrava. La Laura va comprar una altra i les dues gomes es van fer molt amigues. El Tomàs els hi tenia por perquè la goma nova era molt gran. Al final el Tomas va demanar disculpes i els va prometre que mai mes els hi faria mai.I tots van ser amics.
Maria Blasco. Categoria infantil. (Atlètica)
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.