Els anys també passen per a les T de Teatre a 'Dones com jo'

Un instant de la funció al Teatre-Auditori

Cultura

Publicat el 29/mar/14 per Marina Romero

La companyia T de Teatre ha tornat aquest divendres al Teatre-Auditori per mostrar el drama generacional i social que viuen quatre dones adultes que han vist fracassar els seus somnis al llarg de la vida. Els espectadors, amb una forta presència femenina, han rigut i aplaudit una obra que ha mostrat unes dones fortes, tot i les seves febleses, i que ha ensenyat als espectadors que, malgrat les coses no hagin sortit com elles esperaven, encara hi ha esperança.


MIRA-HO A CUGAT TV

Quatre dones a l'horitzó dels 50 anys, que veuen que no han aconseguit tot allò que havien somiat, però que malgrat tot estan disposades a lluitar contra una societat que les vol fer invisibles. Aquest és el rerefons del nou muntatge de les T de Teatre que ha tornat a dirigir Pau Miró. L'actriu Mamen Duch ha explicat a Cugat.cat que tot comença quan una de les quatre dones cau en una depressió i decideix aïllar-se del món.

Mamen Duch

Un dels personatges cau en una depressió. Totes ens esforcem per animar-la. I per això acabem totes al lloc on es refugia aquesta dona.

Your browser doesn’t support HTML5 audio



En aquesta obra les actrius Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca desenvolupen els rols d'uns personatges que el públic ja té apresos, amb el DNI de la companyia. Tot i que Pau Miró ha volgut crear un equilibri entre el drama i la comèdia, el muntatge presenta una visió esperançadora tal com ha deixat clar Mamen Duch.


Mamen Duch

Són dones que tornen a mirar-se a elles mateixes. I tot i que no acaben d'estar del tot satisfetes, el muntatge transmet esperança.

Your browser doesn’t support HTML5 audio



'Dones com jo' ha incorporat moments d'humor, que han fet riure els espectadors. I per acabar les actrius s'han atrevit amb una coreografia al ritme de la cançó 'Last dance' de Donna Summer. Han demostrat, d'aquesta manera, que a la vida existeix sempre l'últim ball, l'última oportunitat per confiar en un mateix tot i les circumstàncies.