L’exdiputat, periodista i activista,
Compungit per aquesta pèrdua tan recent
i “amb una sensació d’orfandat i d’irrepetibilitat”, Fernàndez ha reconegut que no creu que pugui existir cap successor del pacifista, tot i que ha aclarit que “som molts petits Arcadis i Arcàdies que estem intentant no imitar-lo, perquè és impossible, però sí continuar el camí que amb tanta passió ens va obrir. L’Arcadi és de totes i de ningú
“. Sobre la seva relació personal, l’exdiputat ha comentat que ha estat ininterrompuda i que ha tingut lloc “tant dins com fora de l’aula” i, especialment, en moviments socials i alternatius “d’aquells 90 tan convulsos marcats per la insubmissió, l’okupació o l’inici de l’ecologisme social”. L’exdiputat també ha descrit el seu amic com “una arma pacifista que combinava intel·ligència i bondat”, per la qual cosa, segons el periodista, “no tenia enemics i mai no feria persones”. També ha lloat de l’activista el fet que per a ell “la distància entre paraules i fets era zero. No hi havia cap abisme. El que deia, ho feia”. En aquest sentit, Fernàndez ha posat de manifest, “fent valer la tasca més fonamental de l’Arcadi en el vessant antimilitarista”, les mostres de condol per part del govern central “quan acaben d’aprovar els pressupostos més militaristes de la història i que han convertit l’Estat espanyol en la setena potencia exportadora d’armes”.

