La sentència que va condemnar l’expresidenta del Parlament Laura Borràs a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental per fraccionar contractes públics és un cas clar de ‘lawfare’. Aquesta és la principal conclusió d’un informe tècnic elaborat pel santcugatenc David Ros i Isidre Llucià. Tots dos formen part del Col·lectiu Maspons i Anglasell, format per juristes, economistes i tècnics de l’administració local, que consideren que Borràs no va fer res mal fet, ja que en el període que ella va presidir la Institució de les Lletres Catalanes (2013-2017), la llei de contractes de l’Estat permetia adjudicar diferents contractes menors a una mateixa persona o empresa. Ros explica que aquesta llei va canviar just el novembre de 2017.
CONSULTA L’INFORME COMPLET AQUÍ
David Ros explica que l’informe està basat en criteris exclusivament tècnics pels seus coneixements després d’haver sigut interventor de l’Ajuntament de Sabadell, tresorer de l’Ajuntament de Sant Cugat i secretari de l’Ajuntament de Mollet. L’altre signant, Isidre Llucià, és doctor en Dret i ha sigut secretari de molts ajuntaments de Catalunya. Tots dos formen part del Col·lectiu Maspons i Anglasell. A banda, Ros va ser membre del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana durant un període.
L’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, saludant a l’inici d’un ple, en una imatge d’arxiu / Mariona Puig (ACN)
“La senyora Borràs va fer el que podia i devia fer”, assegura el santcugatenc. Segons Ros, ‘lawfare’ es pot definir com a guerra judicial, persecució judicial o ús i abús tergiversat del dret. “No és només un fiscal, un jutge o una acusació particular, és tot un mecanisme mediàtic que fa que conflueixin molts paràmetres per neutralitzar l’adversari polític”, afirma.
