Recordeu quan el valencià es parlava ja en temps dels ibers? No? Jo tampoc. I podria pensar que és perquè d’allò en fa molts anys i jo no era ni un projecte de vida, però em temo que potser també hi influeix el fet que el valencià no tingui els seus orígens en aquella època.
Així ho defensa, una vegada més i en base a documents històrics, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ho ha dit en resposta a la proposició no de llei d’especial urgència que el PP ha presentat a les Corts Valencianes sol·licitant al govern valencià que demani a la Reial Acadèmia Espanyola que reconegui al diccionari que el valencià és una llengua pròpia, diferenciada de la llengua catalana. D’una banda, confesso que això de l’especial urgència m’ha agradat bastant. Pel què sembla, no som només els catalans els que tenim pressa. De l’altra, he de dir que comencen a preocupar-me bastant aquestes iniciatives polítiques que van més enllà de la història i lluiten tan desesperadament contra una realitat com és la nostra. Si el LAPAO ja és una broma de mal gust, voler modificar els orígens del valencià per diferenciar-lo del català em deixa sense paraules i em fa patir per la nostra democràcia. I per si algú s’ho pregunta, admeto que dic tot això sense ser ni historiadora ni filòloga. Però si que em refio més dels experts, i més quan es remeten a fets i documents que parlen d’un moment històric i d’uns vincles entre la meva llengua, la que es parla al País Valencià i el llatí. Ja sabem que la història pot plantejar-se molt diferent en funció de qui l’escriu o l’explica, però els fets segueixen sent els fets per molt que vulguem canviar-los. Per tant, senyors del PP, perquè no es dediquen a fer la seva feina enlloc de lluitar contra gegants que tots veiem que en realitat són molins?
ESTER CASTANYER
és periodista
