La Maria té 21 anys, viu a Sant Cugat i té trastorn de l’espectre autista (TEA). Aquest curs podia haver estat expulsada del sistema educatiu per una qüestió aparentment menor: la interpretació de la preposició fins a. La Generalitat entenia que els alumnes amb discapacitat només podien estar escolaritzats fins al dia que complien els 21 anys, mentre que les famílies defensaven que havien de poder acabar el curs fins a l’últim dia en què tinguessin 21 anys.
Vuit alumnes de l’escola Fàsia, entre ells la Maria, van portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i han guanyat. El tribunal ha donat la raó a les famílies i estableix que l’escolarització s’ha d’allargar fins al final del curs en què els alumnes compleixin 21 anys. “És una victòria per a tots els nens i nenes amb discapacitat, no només pels nostres”, defensa el pare de la Maria i advocat del cas, Pablo Feu.
La iniciativa va sorgir de la mateixa Maria, que un dia va dir al seu pare: “Papa, vull que siguis el nostre advocat”. Va ser ella qui va animar els seus companys i companyes a lluitar per poder acabar junts el curs. “El mèrit és seu”, diu Feu. “Aquests nois i noies porten la justícia posada des que neixen; nosaltres només els desbrossarem una mica el camí”.
Una interpretació que deixava alumnes fora
Fins ara, la lectura restrictiva del Departament d’Educació havia deixat fora del sistema alumnes que encara no havien arribat als 21 anys. “Hi havia nois i noies que ja no podien començar el curs perquè complirien 21 anys abans d’acabar-lo. És una situació absurda i injusta”, denuncia Feu.
El pare explica que el problema és que la Generalitat no es guia pel curs escolar, sinó per l’any natural. Això vol dir que si un alumne feia els 21 anys en qualsevol moment de l’any en què acabava el curs, encara que tingués només 19 o 20 en començar-lo, ja no podia accedir a l’escola d’educació especial. Segons aquest criteri, nois que fan anys entre el setembre i el desembre quedaven exclosos abans d’hora, sense haver assolit encara l’edat límit que marca la llei.
En canvi, la sentència del TSJC estableix que l’escolarització s’ha de mesurar pel curs i no per l’any natural. En la pràctica, això vol dir que si un alumne comença el curs amb 21 anys, el pot acabar encara que durant el curs en faci 22. Fins ara, però, la Generalitat impedia matricular-se a qui complís 21 anys en qualsevol moment de l’any natural, encara que tingués només 19 o 20 en començar el curs. “Guanyar un any, en el món de la discapacitat, és guanyar un univers”, subratlla el pare de la Maria.
Ara bé, tot i la transcendència de la resolució, Feu explica que Educació ha respost advertint que l’aplicació d’aquesta mesura pot reduir les places disponibles als centres d’educació especial. “El que ha fet el Departament és canviar el subjecte de la seva discriminació. Si abans anava contra els alumnes de 21 anys, ara ho fa contra els nous que volen entrar”.
L’advocat considera “cruel” que l’administració “confronti famílies” i culpi els alumnes que mantenen la plaça del fet que altres no en tinguin. “És incomprensible que qui hauria de protegir els nostres fills els assenyali com a responsables d’un sistema mal gestionat”, lamenta.
Un precedent per a tot Catalunya
La sentència afecta directament només els vuit alumnes que van interposar el recurs, però obre un precedent jurídic per a totes les famílies en la mateixa situació. El TJSC és clar: la interpretació correcta de la llei, a partir d’ara, és la que han defensat aquestes famílies.
Tot i això, Feu denuncia que la Generalitat no ha difós aquesta informació entre els centres ni les associacions del sector. “El Departament hauria d’haver enviat una nota a totes les escoles d’educació especial perquè les famílies sàpiguen que aquest dret existeix, però no ho ha fet i ens obliga a fer-ho a nosaltres”. En aquest sentit, el pare de la Maria assegura que oferirà assessorament gratuït a qualsevol família que es trobi en la mateixa situació: “Jo tornaré a la càrrega cada cop que es vulneri aquest dret”.
Més enllà d’aquesta victòria judicial, Feu alerta que el sistema continua deixant “desprotegides” moltes persones amb discapacitat quan acaben la seva etapa formativa. “Les persones discapacitades de baix funcionament, com la Maria, passen directament de la fase de formació a la de jubilació o asil“, lamenta. “És injust que una persona de 21 anys hagi d’afrontar dècades de vida sense opcions de continuar desenvolupant-se”.
El pare lamenta que la societat continuï veient la discapacitat com una excepció i no com una part de la normalitat. “El que hem de fer com a societat és entendre que aquesta normalitat té unes necessitats específiques que s’han d’atendre d’acord amb la seva pròpia realitat.”
Sant Cugat, encara sense escola d’educació especial
Feu aprofita per recordar que Sant Cugat encara no disposa d’un centre d’educació especial públic, fet que obliga moltes famílies a desplaçar-se diàriament a Barcelona. “És inconcebible que una ciutat amb 90.000 habitants no tingui una escola d’aquest tipus. És una mancança greu del sistema educatiu local”, denuncia.
Actualment, els alumnes amb discapacitat de Sant Cugat que necessiten educació especial han d’anar a centres com el Fàsia, a la capital catalana, o altres escoles concertades i fundacions del Vallès. Això suposa hores de trajecte cada dia i una càrrega afegida tant per als joves com per a les seves famílies. “Estem obligant que la gent es desplaci per poder exercir un dret fonamental, el dret a l’educació”, lamenta Feu.
El pare de la Maria considera que la ciutat hauria de comptar amb un centre de referència públic i integrat al territori, capaç d’oferir no només formació sinó també acompanyament terapèutic i social. “Si darrere de cada família hi ha una fundació o associació que intenta suplir el que no cobreix el sistema públic, és un senyal clar que aquest sistema és curt”, adverteix.
