Dimarts vam assistir a la presentació del
La convocatòria no girava entorn a nosaltres, ni a les associacions, i no es feia per respondre dubtes. Molt allunyat de fer participació real en la configuració de l’acte. Tot i així vam formular preguntes, neguits i al·legacions, a més de proposar millores raonables en el context i les possibilitats. Era una ratificació del protocol ja existent, amb modificacions d’altres anys i dubtoses millores amb criteri intern. En part, vam perdre el temps i l’esperança de trobar-nos un acte participatiu, on debatre els punts i arribar a un consens de mínims. Defecte de forma: passar com participatiu allò que només es vol informar de forma unidireccional. Abans de començar sempre som optimistes i ens organitzem per entendre aquest tipus de presentacions i fer valdre el benestar real dels animals. Cerquem informació, recollim dades i reflexionem el temps disponible. L’acte va començar tard i el regidor no es va presentar ni es va excusar oficialment. Ni pensem en una excusa formal o una disculpa, no tenim esperança. Només un comentari fugaç passat 20 minuts de començar l’exposició, i per raons no expressades amb claredat. Tampoc es va presentar l’enllaç o persona delegada de l’Ajuntament fins gairebé el torn de preguntes. Defecte de forma: no donar context, ni entendre qui organitza l’acte, ni l’objectiu. Si ens fiquem en el contingut no podrem dir quelcom interessant. És va presentar la veterinària responsable, que va respondre totes les qüestions des de la seva dimensió i responsabilitat. No es va llegir ni citar cap apartat ni article. Alguns mitjans van demanar el protocol. No es trobava penjat a la web encara, tot i que podien presumir de fer més de quatre reunions amb altres ajuntaments, regidors i fins i tot consellers. Es va fer una defensa d’un protocol “viu” i unes lleis amb pretensió de millora, que evolucionin, enfocant la càrrega i responsabilitat als associats en el compliment del document. Defecte de forma: manca d’estructura en el discurs. Finalment vaig descobrir altre cop sense cap sorpresa que les meves companyes sempre hi seran presents en aquests actes de forma activa, participativa i valenta. Sense por a preguntar, proposar i fins i tot concedir millores parcials però sempre amb el canvi i l’evolució en la direcció del benestar real. Van ser respectuoses amb la paraula i els torns, tot i que intenses pel pas del temps i la repetició de patrons. Sense defecte de forma.
ÁLEX CUESTA és membre de la PAS Sant Cugat

