La inclusió educativa és, en teoria, un objectiu noble i compartit: garantir que tots els infants, independentment de les seves capacitats, comparteixin espais d’aprenentatge i convivència. Tanmateix, quan aquest ideal es vol imposar sense els recursos humans, materials i estructurals necessaris, es converteix en una utopia que pot causar més dolor que benefici. En aquest context, cal defensar amb força l’existència i la necessitat de les escoles d’educació especial.
Davant la creixent necessitat de donar resposta a l’alumnat amb necessitats educatives especials que requereixen suports intensius, sol·licitem la creació d’un Centre Educatiu Específic de Suport Intensiu i Recursos (CEEPSIR) a Sant Cugat del Vallès. Un centre que no només atengui els infants amb necessitats complexes, sinó que també acompanyi les escoles i instituts per fer-les més inclusives.
Creiem que tots els infants tenen dret a aprendre, créixer i ser atesos a prop de casa, amb dignitat i recursos.
Les famílies de nens i nenes amb necessitats educatives greus sovint viuen amb patiment i angoixa. En molts casos, l’escola ordinària no pot atendre adequadament les especificitats dels seus fills. Aquesta manca d’atenció especialitzada deriva en frustració, regressió en els aprenentatges i una sensació d’exclusió dins del mateix espai ‘inclusiu’. L’esperança es transforma ràpidament en impotència.
Els professionals de l’educació tampoc no se’n surten. Mestres i docents compromesos es veuen desbordats, sense formació específica ni mitjans per atendre adequadament tots els alumnes. L’ideal inclusiu, sense suport real, esdevé una càrrega emocional i professional inassolible per molts equips docents.
I els principals perjudicats són, precisament, els alumnes. Tant els alumnes amb necessitats educatives especials, que sovint no troben el seu lloc ni el suport que requereixen, com els companys que veuen afectada la dinàmica de l’aula per una falta d’atenció adequada per a tothom. No es pot parlar d’inclusió quan, en realitat, s’està generant una nova forma de marginació: la invisibilització de les necessitats reals sota l’etiqueta d’inclusió.
L’escola d’educació especial no és un model contrari a la inclusió, sinó complementari. Ofereix una atenció intensiva, personalitzada, adaptada, amb professionals formats específicament per acompanyar aquests alumnes. Per a molts, aquest és el camí que realment garanteix la igualtat d’oportunitats.
Defensar l’escola d’educació especial és defensar el dret dels infants a una educació de qualitat, adaptada a les seves necessitats reals, i no a un ideal imposat des de despatxos allunyats de la realitat. La inclusió sense recursos no és inclusió: és abandonament.
Per això, a Sant Cugat, no renunciem a lluitar pel que és just. Continuarem treballant per fer realitat un centre d’educació especial al municipi. No com una renúncia a la inclusió, sinó com una aposta ferma per una educació adaptada, especialitzada i digna per a tots els infants. Perquè la veritable inclusió comença quan reconeixem les diferències i les atenem amb responsabilitat i compromís.
No volem discursos, volem solucions. I això passa per garantir que cada nen i nena, tingui les capacitats que tingui, pugui accedir a l’educació que realment necessita. I aquest dret, a Sant Cugat, el defensarem amb determinació.
Ferran Felius és comissionat per a Persones amb Discapacitat (CPD) de l’Ajuntament de Sant Cugat
