Al capdavant de la Fundació Mona hi ha el santcugatenc Xavi Benzekri, nomenat l’any 2019 director executiu d’aquest centre de rescat i rehabilitació de primats de Riudellots de la Selva. El centre, fundat fa 25 anys per Olga Feliu (directora general) i Amparo Barba (directora administrativa) amb l’objectiu de recuperar primats procedents del tràfic il·legal, el mascotisme i el món de l’espectacle, acull actualment 15 ximpanzès i tres macacs de barberia, un cens que s’ampliarà pròximament amb tres nous ximpanzès rescatats.
A banda de la tasca de rehabilitació de primats, la Fundació Mona també ofereix educació ambiental, formació etològica, recerca i tasques de conservació als territoris d’origen dels primats. A títol particular, el centre es pot conèixer gràcies a les visites, que estan adaptades a totes les edats, i que tenen la tasca de fer conscienciació social al voltant de la problemàtica que pateixen els primats.
Del món corporatiu a l’univers fundacional
Abans de Mona, el santcugatenc havia treballat més d’una dècada a l’empresa privada. Primer, en una multinacional de l’àmbit tecnològic i, després, en una PIME orientada a la gestió de llicències. No obstant això, Benzekri considera que “la gestió és la mateixa” ja que, segons explica, “una fundació ha de tenir superàvit per arribar al seu fi fundacional”. En aquest sentit, la Fundació Mona cobreix aproximadament el 50% del seu finançament amb ingressos obtinguts mitjançant l’activitat pròpia, un pressupost que es complementa amb les aportacions de socis, padrins, donants i empreses col·laboradores.
Ara bé, on sí que ha observat diferències entre el món fundacional i l’empresarial és en l’equip humà. “En qualsevol organització l’equip és important però, en el cas d’una fundació, encara ho és més, perquè està format per persones que creuen en el que fan”, comenta. En el cas de Mona, la plantilla inclou persones “ultraformades” que “es podrien guanyar millor la vida al sector privat”, la qual cosa s’ha de tenir en compte. “És important alinear bé les exigències dels treballadors amb les del fi fundacional; si ens desviem del nostre fi, potser hi ha gent que no voldrà continuar”, explica.
Què és realment el maltractament animal?
A títol personal, el santcugatenc reconeix que treballar en projectes amb un fi fundacional l’omple molt. A més, considera que en aquest temps ha adquirit molta més consciència mediambiental. “La Fundació m’ha fet entendre que qualsevol animal salvatge ha de viure en el seu ecosistema i, sobretot m’ha ensenyat què és realment el maltractament”, explica.
Així, més enllà del “maltractament extrem”, que contempla lligar, engabiar o pegar els animals, Benzekri afirma que el simple fet de treure un animal del seu hàbitat natural ja és maltractament. En el cas d’animals socials com els primats, separar-los del seu grup social també és maltractament, “encara que estiguin en un espai meravellós”.
Per acabar, el santcugatenc recorda que és important no fer-se fotos amb animals exòtics quan viatgem a altres països, ja que aquesta pràctica ha contribuït històricament i segueix contribuint al tràfic il·legal d’espècies.
