La dependència de Madrid i el tractament injustificablement injust que rep Catalunya, crea, com el principi d’acció i reacció, un rebuig frontal a pertànyer a Espanya i a dependre dels seus governs. És obvi que si s’assolís la independència formant part de la Unió Europea, el nostre Govern vindria condicionat per les decisions de Brussel·les.
És cert que fins ara, les decisions de Brussel·les sempre ens ha afavorit més que les decisions centralistes de Madrid, per la situació abusiva de la nostra dependència submisa actual. Però la intenció d’aquest escrit va més enllà, si les relacions amb Madrid fossin voluntàries, i per tant justes i equilibrades, -altrament deixaríem de relacionar-nos- no seria mes fàcil entendre’s amb els veïns, que a 2.000 km. de distància? A mi, personalment, no em preocupa ser espanyol, em preocupa que no em deixin prendre les meves decisions, que no em permetin administrar el meu patrimoni, que em vulguin imposar com he d’educar els meus fills, que ens imposin una llengua oficial. Això em preocupa, no si sóc espanyol o no o si depenc de Madrid o de Brussel·les. Em preocupa ésser lliure, no independent. PASQUAL D’OSSÓ és extinent d’alcalde de CiU i tertulià de Cugat ràdio. (Columna publicada el 06-03-2010)
