Després del confinament, els trastorns de la conducta alimentària es van disparar: allò que abans era una alarma discreta s’ha convertit en una emergència silenciosa. Avui, entre un 5 i un 8% dels adolescents i joves conviuen amb alguna d’aquestes patologies. El mirall ja no és el del bany, sinó el de les xarxes socials —sobretot TikTok i Instagram—, on la pressió per mostrar un cos perfecte s’alimenta d’algoritmes i likes. A tot això s’hi afegeix la devoció gairebé religiosa per l’exercici i les dietes, i l’aïllament emocional d’una generació que va créixer tancada a casa, mirant-se a través d’una pantalla. Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentàrira (TCA), que es commemora aquest diumenge, 30 de novembre, la psicòloga clínica referent en TCA al CAP de Can Mates, Marta Curet, comparteix nou afirmacions sobre el TCA que desmenteixen alguns dels mites més estesos al voltant d’aquests trastorns.
- Molta gent es pensa que per tenir un TCA has de tenir mal aspecte físic i, en canvi, hi ha moltes persones amb un TCA que tenen un aspecte aparentment saludable.
- Les famílies no són culpables que el seu fill o filla tingui un TCA. De fet, poden esdevenir les principals aliades per superar la malaltia.
- El TCA representa per als pacients i per a les famílies una crisi de salut. Tot i que és un trastorn de salut mental,té conseqüències a nivell biològic, psicològic i social.
- El TCA no és una lecció, sinó que és una malaltia mental molt seriosa amb una base biològica.
- Pot afectar persones de qualsevol edat, sexe, raça, ètnia, orientació sexual i estatus socioeconòmic.
- Les persones amb TCA tenen un alt risc de suïcidi i de complicacions físiques i mèdiques quan la malaltia ja porta cert temps d’evolució.
- Tant els gens com l’ambient són molt importants en el desenvolupament d’un TCA.
- Els gens per si sols no prediuen que es pugui desenvolupar un TCA.
- La recuperació total del TCA és possible.
