Un estudi ha detectat bactèries resistents als antibiòtics d’importància ‘crítica’ per als humans a la fauna salvatge de Catalunya. La proliferació d’aquests microorganismes posa en perill l’eficàcia d’aquests fàrmacs i les conclusions presenten una pista preocupant: estan estesos més enllà del cos humà. El treball, a càrrec de l’IRTA-CReSA, la UAB i el Centre de Fauna Salvatge de Torreferrussa s’afegeix als avisos de múltiples estudis, que alerten dels riscos de la presència de bactèries resistents al nostre entorn.
Coincidint amb la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l’Ús dels Antibiòtics, l’estudi ha analitzat mostres provinents dels animals que han passat pel centre de Torreferrussa i hi ha troba diversos enterobacteris que habitualment es troben en aquesta mena d’espècies. Però els resultats ofereixen una conclusió més preocupant perquè aquests bacteris tenen gens de resistència a diversos antibiòtics com ara la cefalosporina, els carbapenems i les fluorquinolones. Les paraules poden sonar a xinès, però s’entén millor en el cas dels carbapenems per l’altre nom pel qual se’ls coneix: antibiòtics d’últim recurs. Això implica diversos riscos, des de contagis en persones que hi estan en contacte com també la propagació d’aquests bacteris per part dels animals, majoritàriament aus rapinyaires i eriçons salvatges. La pregunta és, també, com poden haver arribat aquests bacteris a la fauna salvatge. La investigadora de l’IRTA-CReSA Lourdes Migura ha explicat a ‘El Pou’, la secció de ciència i tecnologia que Cugat Mèdia produeix per a la Xarxa, que tot apunta que les aigües provinents dels hospitals que no han estat desinfectades correctament i els residus de l’activitat ramadera, on també se subministren gran quantitat d’antibiòtics als animals, són les fonts d’aquesta expansió.
