Dissidència Sònica critica la dificultat d’accés a espais escènics públics

El col·lectiu ha suspès per la pluja el Karaoke de Nadal i el 'Petits Canelons' i no els ha pogut reubicar

201226-petits-canelons-a-cugat.jpg
Imatge d'arxiu del Petits Canelons / Foto: Cugat Mèdia
-->
Enllaç copiat al clipboard

Redacció

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més
27/12/25 a les 15:14h
 |  1 minut de lectura
Secció: Cultura

Dissidència Sònica ha lamentat la dificultat d’accés als espais escènics de titularitat pública a Sant Cugat després d’haver hagut de suspendre el Karaoke de Nadal i el festival Petits Canelons. “Qui pensi que aquesta suspensió és deguda a les condicions meteorològiques s’està equivocant de mig a mig”, assegura el col·lectiu, que assenyala que el problema va ser la impossibilitat de reubicar l’acte en un espai a cobert. I es queixa que la Sala Clavé de La Unió estava buida: “Com és que tenint un espai buit el dia 25 de desembre a la nit no s’hi pugui traslladar un acte perfectament organitzat amb equip humà i tècnic propi?”

El també conegut com a Sindicat de Música de Collserola defensa que l’organització compta amb persones amb experiència suficient per assumir la gestió de l’espai sense necessitat de personal municipal. Tot i això, afirma que els impediments administratius van fer inviable qualsevol alternativa i subratlla la “manca històrica d’un equipament gestionat comunitàriament” a la ciutat que pugui acollir activitats culturals.

Per tot plegat, Dissidència Sònica assenyala l’equip de govern, al qual acusa d’exercir un “control autoritari de la cultura” i la voluntat d’evitar que la ciutadania “sigui capaç d’organitzar-se i prendre decisions sense la tutela de gestors públics o privats”. En aquest sentit, rebutgen que es tracti només d’un problema administratiu i lamenten que l’Ajuntament no ha donat “mai mostres de voluntat política per resoldre la manca històrica d’equipaments accessibles a tota la ciutadania”. També critiquen uns “reglaments tan rígids, tan classistes, tan ineficients i poc realistes” que, asseguren, sustenten unes polítiques culturals “cada cop més restrictives”.