És historiador i especialista en la història de Sant Cugat, tot i que també té importants estudis sobre Catalunya i Espanya. Col.labora amb més de sis entitats i fa més d’un any és president de la Fundació Sant Cugat.
-CONEIXEU BÉ LA NOSTRA HISTÒRIA… -Quant vaig començar a treballar la història de Sant Cugat, el monestir estava bastant estudiat però de la població no hi havia gairebé res. En el treball de la «formació del Sant Cugat contemporani», explico que no és la plaga de la fil·loxera la que destrueix les vinyes sinó que és la posterior caiguda dels preus del vi el que realment porta a arrencar les vinyes i abandonar els camps, i es crea aquesta reserva de sòl sense cultivar que després farà possible la gran expansió urbanística del segle XX. -ON SÓN TOTS ELS DOCUMENTS DEL MONESTIR? -Pràcticament es conserven tots a l’arxiu de la Corona d’Aragó, però no únicament. En l’incendi del 1835, el que es va cremar va ser el forn de pa, símbol del monopoli feudal. L’església ja era parròquia i no es va cremar, tampoc el Palau Abacial, ni les cases dels monjos. Dies després, sí que es va cremar la casa del monjo Parramon que feia de cobrador dels impostos de la vil.la i era molt odiat per la seva manera de ser. Va ser l’únic monjo perseguit, a la resta els van deixar marxar. Va passar més d’un any fins que «Bienes Nacionales» se’n fa càrrec i en aquest temps les cases dels monjos simplement van desaparèixer perquè es van anar desmuntant per aprofitar les teules, els graons, les baranes… -EN QUIN ESTAT DE CONSERVACIÓ ES TROBA EL MONUMENT? El monestir té dues cares i la del darrera, està molt malament. Des de l’any 1996 no s’ha fet cap més intervenció. Tenim un tub provisional que traspassa el claustre, que es va posar l’any 1992 per tres mesos, i que ja porta 16 anys. Aquest tub aboca les aigües incontroladament a la part del darrera, erosionant i perjudicant l’edifici. Però al marge d’això tenim un problema greu que es el cimbori que està en molt mal estat i també s’hauria d’estabilitzar el campanar. Es van estabilitzar la sagristia i les capelles barroques i es va deixar el campanar per una fase posterior que no ha arribat mai. -TENIM PENDENT LA REHABILITACIÓ DEL CELLER… -El projecte guanyador es un projecte discutit que no acaba d’agradar a tothom. El que nosaltres veiem ara, és l’interior d’un edifici, i el que cal fer és un altre edifici al seu voltant per tornar-lo a convertir en interior. El Celler Cooperatiu era un projecte molt ampli de Martinell del que no se’n va construir ni una dècima part. Potser cal replantejar el que s’hi hauria de fer, però tot depèn de la utilitat que se li vulgui donar. -COM A MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS PROPIETARIS DE TORRE NEGRA, QUINS SÓN ELS VOSTRES PROJECTES IMMEDIATS? -L’abat Armengol va donar a la meva família els terrenys en els que està el Pi d’en Xandri, l’any 1145, i els hem mantingut fins ara. El problema de Torre Negra no està en urbanitzar o no urbanitzar sinó en el reconeixement dels drets que tenen els propietaris en aquella zona. Si l’Ajuntament dona alternatives en aquest drets no hi ha cap problema. La ciutat podrà gaudir del parc però hisenda es recorda cada any de què en soc el propietari. Una entrevista d’Ester Ballart, historiadora.
