La ciència-ficció fa temps que va deixar de ser literatura de nínxol per convertir-se en autèntica literatura majúscula. Autors com Isaac Asimov o Ray Bradbury són alguns dels noms que van fer créixer aquest gènere i el van consolidar com a literatura de ple dret, de manera semblant al que va passar amb la fantasia gràcies a obres com ‘El Senyor dels Anells’ o ‘Joc de Trons’. Segons el llibreter del Celler de Llibres, Pablo Giménez, el tret que defineix aquest gènere és la presència d’un element científic o tecnològic que altera profundament la realitat i les persones que hi viuen. Seguint aquesta premissa, Giménez proposa 12 llibres per aquells que vulguin començar a explorar la ciència-ficció amb un recorregut que combina clàssics imprescindibles amb obres contemporànies.
1. ‘Frankenstein’, de Mary Shelley
Per a Giménez, aquesta és l’obra que marca el naixement de la ciència-ficció moderna. Publicada el 1818, la novel·la explica la història del doctor Victor Frankenstein, un científic obsessionat amb desafiar la mort que aconsegueix donar vida a una criatura creada a partir de restes humanes gràcies als experiments científics inspirats en el galvanisme, l’estudi dels efectes de l’electricitat sobre els organismes vius. Més enllà del terror, l’obra reflexiona sobre els límits de la ciència, la responsabilitat del creador i les conseqüències dels avenços tecnològics.
2. ‘1984’, de George Orwell
La novel·la narra la vida de Winston Smith en una societat totalitària on el Gran Germà controla tots els aspectes de la vida dels ciutadans. La vigilància permanent, la manipulació de la informació i la repressió de la llibertat converteixen aquesta distopia en una obra d’una vigència sorprenent.
El llibreter la defineix com una de les grans referències de la literatura distòpica. Giménez destaca la seva capacitat per imaginar una societat controlada per la vigilància permanent i la manipulació política.
3. ‘La fi de l’eternitat’, d’Isaac Asimov
Asimov imagina una organització capaç de modificar el curs de la història viatjant en el temps per evitar grans catàstrofes, fins que un dels seus membres s’enamora d’una dona d’una altra època i posa en qüestió tot el sistema. Alterar el passat comporta paradoxes i dilemes morals que qüestionen fins a quin punt és lícit intervenir en el destí de la humanitat. Giménez destaca aquesta obra com una de les millors aproximacions literàries als viatges temporals al costat de ‘La màquina del temps’ de H. G. Wells.
4. ‘Les cròniques marcianes’, de Ray Bradbury
A través d’una col·lecció de relats, Bradbury narra l’arribada dels humans al planeta vermell, el contacte amb els seus habitants i les conseqüències culturals, socials i emocionals d’aquest procés d’expansió. Més que una aventura espacial, “és una obra profundament poètica sobre la condició humana”. Giménez la defineix com una lectura imprescindible tant per als amants de la ciència-ficció com de la bona literatura.
5. La saga de ‘Dune’, de Frank Herbert
Ambientada en el planeta desèrtic Arrakis, la novel·la segueix la història de Paul Atreides enmig d’una lluita pel control de l’espècia més valuosa de l’univers. Política, ecologia, religió i poder es combinen en una de les grans sagues del gènere que ja han arribat a la gran pantalla. El llibreter destaca especialment la profunditat psicològica dels personatges i la complexitat de les intrigues.
6. ‘Els desposseïts’, d’Ursula K. Le Guin
Una de les novel·les més celebrades de l’autora, reconeguda per la seva profunda reflexió social i política. Aquesta obra explica la història de l’Shevek, un científic que viu en una societat anarquista establerta en una lluna àrida. Quan viatja al planeta veí, descobreix una civilització molt diferent i es veu obligat a qüestionar les virtuts i les limitacions dels dos sistemes.
7. ‘La mà esquerra de la foscor’, d’Ursula K. Le Guin
Un altre dels imperdibles de l’autora estatunidenca. En aquesta obra, l’autora revoluciona la narrativa explorant el gènere i la sexualitat en un planeta d’individus ambigus. Giménez, el recoana a lectors amb inquietuds socials que busquen llibres que facin pensar.
8. ‘El aprendiz de guerrero’, de Lois McMaster Bujold
Giménez la proposa com una porta d’entrada ideal per als lectors es volen introduir en el gènere i que busquen una aventura més lleugera i addictiva.
Es tracta d’una ‘space opera’ a l’estil ‘Star Wars’, “lleugera i molt divertida”. El seu gran atractiu és, segons el llibreter, el seu protagonista, que lluny de ser l’heroi fort habitual, és un jove que neix amb problemes físics i fragilitat òssia, però que aconsegueix sobreviure a un univers ple d’aventures gràcies a una intel·ligència superior, l’astúcia i la diplomàcia. Aquest és el primer llibre d’una saga de 17 volums.
9. ‘La vella guàrdia’, de John Scalzi
Què passaria si als 75 o 80 anys poguessis recuperar un cos jove i fort a canvi d’allistar-te a una guerra interestel·lar? Aquesta és la premissa d’una novel·la que combina acció, humor i sàtira social per parlar de l’envelliment, la identitat i la guerra.
10. ‘El problema dels tres cossos’, de Cixin Liu
Amb l’inici de la Revolució Cultural xinesa com a teló de fons, la humanitat entra en contacte amb una civilització extraterrestre. La novel·la combina física, astronomia i geopolítica en una història que obre una de les trilogies més aclamades de la ciència-ficció contemporània. Giménez la recomana especialment als lectors que gaudeixen de la ciència-ficció més rigorosa.
11. ‘La ciutat i la ciutat’, de China Miéville
Un inspector investiga un assassinat en dues ciutats que comparteixen físicament el mateix espai però que, per convenció social, els seus habitants han d’ignorar mútuament. La novel·la barreja thriller, fantasia i ciència-ficció. Giménez la recomana per a lectors ja familiaritzats amb el gènere i “molt cafeteros”.
12. ‘El marciano’, d’Andy Weir
Mark Watney queda atrapat tot sol a Mart després que la seva tripulació el doni per mort. Amb els seus coneixements científics haurà de trobar la manera de sobreviure mentre la Terra intenta organitzar un rescat. Giménez assegura que, malgrat l’èxit de la seva adaptació cinematogràfica, la novel·la encara és millor.
