El càncer de pell és un dels tumors més freqüents i, alhora, un dels més prevenibles. S’estima que es registren uns 300 casos per cada 100.000 habitants cada any i que fins a la meitat de les persones majors de 65 anys en poden desenvolupar algun al llarg de la vida. Coincidint amb el Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, el ‘Faves comptades’ ha entrevistat el doctor Alejandro Lobato, dermatòleg a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa, que ha subratllat que “la pell té memòria”. Segons l’especialista, les cremades durant la infància, especialment les que provoquen butllofes, augmenten el risc de desenvolupar un tumor cutani en l’edat adulta. Lobato insisteix que la prevenció és clau i remarca la importància de la fotoprotecció, evitar l’exposició solar en les hores centrals del dia i de consultar amb el metge davant de qualsevol lesió sospitosa.
Quina incidència té el càncer de pell a casa nostra?
Es parla que cada any hi ha uns 300 casos de càncer de pell per cada 100.000 habitants. S’estima que el 50% dels pacients majors de 65 anys tindran un càncer de pell i d’aquests fins a un 25% tindran dos o més càncers de pell al llarg de la vida. Ara bé, hem de distingir entre els diferents càncers de pell que hi ha.
Ha augmentat la incidència d’aquests tumors els últims anys?
Sí, es parla de fins a un augment del 4% de casos cada any i això moltes vegades és degut als hàbits que tenim amb el sol.
Sovint es diu que és un dels càncers més prevenibles. És cert?
És totalment cert. Els dermatòlegs sempre diguem als pacients que la pell té memòria. La millor manera per prevenir el càncer de pell o per disminuir-ne la probabilitat en l’edat adulta és la fotoprotecció, sobretot des de la infància. És molt important educar els nens en aquesta fotoprotecció.
Es distingeixen principalment dos tipus de càncer de pell: melanoma i no melanoma. Quines diferències hi ha entre tots dos?
A grans trets, distingim dos grans grups de càncers de pell: el melanoma i els càncers no melanoma. El melanoma, afortunadament, és menys freqüent, però és el que pot tenir una mortalitat més elevada. Dins dels càncers no melanoma hi trobem, d’una banda, el carcinoma basocel·lular, que és el càncer més freqüent, fins i tot en l’ésser humà. De l’altra, hi ha el carcinoma epidermoide, que no és tan agressiu com el melanoma, però que en determinades localitzacions pot tenir més risc de metastatitzar. Per això és important diagnosticar-lo i tractar-lo de manera precoç.
Quins són els principals factors de risc per desenvolupar un càncer de pell?
Hi ha diversos factors de risc associats al càncer de pell. Entre els principals hi ha les cremades solars durant la infància, especialment les cremades de segon grau, és a dir, aquelles que provoquen butllofes.
També tenen més risc les persones amb fototips clars, com ara les que tenen els cabells rossos o pèl-roig, així com aquells que tenen antecedents personals o familiars de càncer de pell.
Altres factors de risc són els estats d’immunosupressió, com els que presenten alguns pacients trasplantats, haver rebut radioteràpia en alguna zona del cos o, encara que és menys freqüent, haver patit intoxicacions per determinats metalls pesants a edats primerenques.
Per què són tan determinants les cremades durant la infantesa?
Es calcula que aproximadament un 25% de tota la radiació ultraviolada que rebem al llarg de la vida l’acumulem abans dels 20 anys.
Aquesta és una etapa especialment vulnerable perquè les cèl·lules tenen una activitat molt intensa i hi ha una gran replicació de l’ADN. Això fa que, si es produeixen cremades solars, es vagin acumulant mutacions que, amb el pas del temps, poden contribuir al desenvolupament d’un càncer de pell.
Les dades indiquen que més del 80% dels casos es podrien evitar amb bons hàbits. Pel que vostè veu a la consulta, creu que la ciutadania n’és prou conscient?
Jo crec que encara no en som prou conscients. Entre altres coses, perquè a tots ens agrada el sol.
Vivim en un lloc on hi ha moltes hores de sol i el relacionem amb l’estiu, el lleure i la vida social. Això fa que sovint en minimitzem els riscos. De fet, molts pacients ens pregunten si poden prendre el sol, i és aleshores quan aprofitem per explicar les mesures que cal tenir en compte per evitar o reduir l’exposició solar i els seus efectes sobre la pell.
Quines recomanacions bàsiques hauríem de seguir en el nostre dia a dia per protegir-nos del sol?
Sobretot, de cara a l’estiu, és molt important evitar l’exposició solar en les hores centrals del dia, aproximadament entre les 12 i les 16 h. També és recomanable utilitzar mesures de protecció física, com ara barrets, ulleres de sol i roba de màniga llarga que sigui lleugera i fresca.
A més, és fonamental fer servir protector solar. I això no només a l’estiu o quan anem a la platja o a la piscina, sinó també en el dia a dia. Cal aplicar-lo especialment a les zones més fotoexposades, com la cara, les mans i el coll, perquè, encara que no tinguem la sensació que estem prenent el sol, aquestes parts del cos reben radiació solar de manera constant. De fet, són les zones on hi ha més probabilitats que aparegui algun càncer de pell amb el pas dels anys.
En què ens hem de fixar quan triem un protector solar?
Sempre diem que el millor fotoprotector és aquell que ens agrada i que, per tant, utilitzarem de manera habitual.
En el cas dels nadons menors de sis mesos, la recomanació és evitar l’exposició directa al sol. La protecció s’ha de fer principalment amb mesures físiques, com ara roba adequada, barrets i ulleres de sol.
Per als infants d’entre sis mesos i sis anys, es poden utilitzar fotoprotectors minerals o amb filtres inorgànics, ja que no s’absorbeixen a través de la pell. A partir d’aquesta edat, es pot fer servir qualsevol protector solar, preferiblement amb un factor de protecció (SPF) de 50.
Què hem de tenir en compte per aplicar-nos bé aquesta crema?
Hem d’anar en compte, perquè sovint ens oblidem d’algunes zones especialment sensibles i exposades, com les orelles, l’esquena, sobretot les parts on no arribem fàcilment, les mans o fins i tot les ungles. Si és possible, està bé comptar amb l’ajuda d’una altra persona per aplicar la crema a les zones de difícil accés.
Li preocupen els discursos que es veuen a les xarxes d’aquests negacionistes de la crema de sol? Què els hi diria a la gent que se’ls escolta?
Sí, em preocupa. Els professionals que parlem sobre els efectes del sol, com els dermatòlegs i altres especialistes sanitaris, som persones qualificades i les nostres recomanacions es basen en l’evidència científica.
En canvi, molts dels missatges que circulen a les xarxes o a internet es fonamenten en vídeos, cerques genèriques o opinions personals, i no en estudis científics. Les creences o experiències individuals poden generar opinió, però no constitueixen evidència científica.
Quins són els errors més habituals que veu a la consulta a l’hora de protegir-nos del sol?
Moltes persones justifiquen l’exposició al sol amb la necessitat de sintetitzar vitamina D, però aquest és un argument que sovint es fa servir de manera incorrecta.
En els casos en què existeix un dèficit de vitamina D o un risc de patir-lo, la solució acostuma a ser la suplementació per via oral en persones que tingui algun tipus de risc. A més, per afavorir-ne la síntesi, sovint n’hi ha prou amb una exposició solar molt breu, d’uns 10 o 15 minuts al matí o al vespre.
Ha explicat que les persones amb fototips clars o immunodeprimides han d’anar més en compte amb el sol. Hi ha algun perfil més que hagi de vigilar?
Les persones que presenten un risc més elevat són aquelles que tenen més de 50 pigues o més de cinc pigues atípiques, és a dir, lesions de mida gran, amb diversos colors o amb característiques específiques que s’identifiquen mitjançant dermatoscòpia.
També formen part d’aquest grup les persones amb antecedents personals o familiars de càncer de pell, així com els pacients trasplantats, que sovint tenen més probabilitats de desenvolupar aquest tipus de tumors.
Avui dia tenim molta informació i sabem que ens hem de protegir, però què els diria a aquelles persones més grans que acumulen molts anys d’exposició solar?
Moltes vegades, quan veiem gent que té signes a la pell d’aquest dany actínic, aquest dany del sol, recomanem fer una revisió un cop l’any perquè veiem que comencen a tenir el que diem lesions premalignes, les queratosis actíniques, que s’han de tractar i vigilar.
També veiem persones que comencen a tenir taques a la pell, els lentígens, que són una indicació indirecta d’aquesta exposició solar que s’ha rebut durant anys. Aquestes persones haurien de consultar el metge de capçalera o al dermatòleg per fer una revisió inicial.
Per què és tan important diagnosticar el càncer de pell de manera precoç?
Perquè si es diagnostica de manera primerenca, té un pronòstic boníssim. El càncer de pell queratinocític, tant el carcinoma basocel·lular com el carcinoma epidermoide, moltes vegades es treu, es cura. S’han de fer revisions i ja està.
I en el cas del melanoma també, quan es diagnostica en estadis molt inicials, la supervivència als cinc anys pot ser per sobre del 90%. Per això és tan important tenir-ne consciència.
Quins canvis a la pell haurien d’alertar-nos i fer-nos consultar un especialista?
Nosaltres fem servir dues regles molt senzilles. La regla de l’ABCDE i, per una altra banda, la regla de l’aneguet lleig.
La regla de l’ABCDE és un acrònim en què l’A vol dir asimetria. Si una piga és asimètrica, això ja és un criteri que hauríem de consultar. Sabrem si és asimètrica si hi fem una quadrícula a sobre, la dividim en quatre parts i hi ha una asimetria entre aquestes parts en colors i forma.
La B fa referència a les vores, en castellà. Si veiem alguna vora que sigui irregular, amb pics, entrants o sortides, també és un criteri d’alarma.
La C és de colors. Quan veiem tres tonalitats de color diferents, que poden anar des de vermell, rosa, blau, marró fosc, marró clar o negre, això és un altre signe d’alarma.
La D fa referència al diàmetre. Lesions de més de 6 mil·límetres hauríem de tenir cura.
I l’E és d’evolució. Si una piga creix molt ràpidament o fa crosta, s’hauria de consultar.
I l’aneguet lleig és una regla molt bonica: quan apareix una lesió diferent al conjunt de pigues, s’ha de consultar. Si les teves pigues són totes de color marró fosc o negre, molt rodonetes, i apareix alguna que sigui molt vermella o molt gran, això és que és diferent i s’ha de consultar per descartar que sigui un càncer de pell.
Per vigilar les pigues, amb quina freqüència és recomanable fer una autoexploració de la pell?
Jo crec que amb un cop a l’any a casa seria suficient. Com que pràcticament tothom té un telèfon mòbil, jo moltes vegades recomano als pacients que es facin fotos de les diferents parts del cos i que les repeteixin cada any. Per comparació, podem veure si apareix alguna lesió nova o no.
I també ho podem fer mirant-nos, per exemple, amb el mirall del lavabo i un altre mirall que puguem moure, per veure’ns l’esquena, les espatlles i la part posterior del cos.
Els melanomes apareixen a partir d’una piga preexistent?
No, és més aviat al contrari. Fins al 80% dels melanomes són lesions que apareixen noves. La resta sí que poden aparèixer sobre una piga o un nevus ja preexistent que canviï.
Quins són els tractaments disponibles actualment per al càncer de pell?
Depèn una mica del càncer de pell que diagnostiquem. Normalment el tractament de primera elecció és la cirurgia. Però, depenent del càncer, també hi ha altres tècniques com la crioteràpia, que és congelar i destruir les lesions amb fred; alguns tractaments tòpics, que són com quimioteràpies tòpiques; quimioteràpies orals; radioteràpia; o teràpia fotodinàmica. Tenim un arsenal de tractaments que depenen del tipus de lesió.
Quin missatge llançaria a la ciutadania coincidint amb el Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell?
Sobretot durant l’estiu, molt de compte amb el sol. Es pot fer, lògicament, vida a l’aire lliure, però amb una mica de cap. I les persones amb moltes pigues o amb factors de risc, que consultin.
