UIC Barcelona, amb seu a Sant Cugat, torna a situar nou investigadors del centre al rànquing mundial de científics de la universitat d’Standford. Un d’ells és el doctor Ramon Grimalt que, des de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut, apareix de nou a la llista com un dels professionals més citats. Aquest 2025 també ha estat l’any en què el dermatòleg i professor de UIC Barcelona ha presentat el seu darrer llibre, ‘Estima la teva pell’. Una obra que trenca falsos mites sobre el tractament dermatològic en una època que l‘skin care és tendència a les xarxes. Per a Grimalt, amb 110.000 seguidors a Instagram, la millor manera de cuidar la pell és protegir-la de l’exposició solar i evitar l’ús de cremes quan es tracta de pells sanes.
Què li sembla que UIC Barcelona situï vuit professionals de la facultat de Medicina al rànquing de la universitat d’Stanford?
És un gran honor per a la nostra facultat, per a la nostra universitat, i una mica desmenteix aquella idea que a les universitats privades no fem la feina que fan les universitats públiques i que aquí el que busquem és afavorir les persones que poden pagar-se els estudis, i això clarament no és així ni amb el professorat, ni tampoc amb l’alumnat.
Aquest any ha presentat ‘Estima la teva pell’. Ens estem passant de frenada amb l’skin care?
En el món hi ha molt màrqueting i en la meva especialitat en dermatologia és molt fàcil enredar la gent. Si tu fas unes propostes de productes que sembla que poden ajudar a envellir millor i com que la gent no sap quin aspecte tindran al cap del temps, la gent cau una mica en aquest parany. El que sap greu, i és la nostra feina lluitar com a dermatòlegs perquè això no sigui així, és que la gent no es deixi enredar i gasti diners en coses que no tenen cap fonament científic i que en alguns casos no només no serveixen per a res, sinó que també poden arribar a fer mal.
Què hem de fer per tenir cura de la nostra cara?
La majoria de pells sanes no necessiten cap producte químic, igual que la persona que és sana no ha de prendre cap pastilla per mantenir-se sana, i tots els venedors de vitamines i suplements clamen al cel perquè ells també volen vendre pastilles a la gent sana, però la persona sana no ha de prendre res i la persona que té la pell sana tampoc no s’ha d’aplicar res. Cosa diferent és en el cas que algú tingui una malaltia, si jo tinc èczema, tinc psoriasi, necessito un tractament. La majoria de dermatòlegs recomanem aquell tractament, però només durant el període que és necessari. Si haig de prendre unes pastilles perquè agafo una infecció d’orina, un cop ha acabat aquella infecció, les deixo de prendre, no seguiré medicant-me per no tornar a agafar infeccions d’orina, com ens volen fer creure els que voldrien que cada dia ens poséssim cremes a la cara.
Per tant, si jo no tinc cap patologia a la pell, no he de fer res.
Per mantenir-la sana no cal fer res. Una altra cosa és que dius “Jo vull envellir molt bé”. Què puc fer per intentar arribar als 70 anys una mica millor del que li ha passat a la meva mare o el que he vist a la meva germana gran? Llavors, el que has de fer és evitar l’exposició solar. Però això tampoc no vol dir gastar diners amb cremes de protecció solar. Vol dir d’una manera conscient decidir on aniré a les vacances, què faré el cap de setmana, a quina hora surto a fer esport, etc. I això sí que és molt important. I de fet, si ens observem el cos amb zones que portem habitualment roba i no ens hi hem posat cap crema, aquestes zones estan envellint molt millor que les zones que portem exposades i on apliquem cremes diàries. Per tant, no són les cremes el que ens fan envellir poc, és la no exposició i això s’obté bàsicament amb roba, en el cas del cos, o decidint què faré. El que voldríem és estar tot el dia a la platja, passar les vacances a l’estiu prenent el sol i no envellir a la cara. Amb això, òbviament, és impossible.
Les nostres àvies deien que el millor hidratant és l’aigua.
A veure, és un joc de paraules, això. Podríem dir que les cremes hidratants no porten aigua a la pell. Les cremes hidratants aporten greix. Per tant, és totalment cert el que diu la iaia, que l’única aigua que ens hidrata és la que bevem. Ara bé, una bona crema greixosa evita l’evaporació de l’aigua de la pell. Per tant, d’alguna manera sí que estem evitant perdre aigua aplicant-nos un producte greixós a sobre de la pell.
Fem un missatge a aquestes persones que es posen 4 o 5 cremes al dia. Quins perills es poden trobar?
La majoria de persones que es posen crema a la cara i no la necessiten tenen perill d’agafar al·lèrgies a algun dels productes. Penseu que cada crema pot contenir de 16 a 18 ingredients, les més normals, i algunes de 25 a 30 ingredients. És molt fàcil sensibilitzar-se amb un producte. I llavors aquell producte no el pots tornar a utilitzar mai més i de vegades tenim al·lèrgies creuades. L’altre és el concepte aquest dels disruptors endocrins. Hi ha algunes substàncies que ens apliquem a la pell que no són hormones però actuen com hormones i poden modificar el nostre cos i això augmentaria el risc d’alguns càncers, per exemple càncer d’endometri, i també justificaria alguns casos de pubertat precoç. També es podria veure implicat en alguns tipus de l’alopècia relacionades amb les hormones. Per tant, no és broma. I en el cas dels adolescents, si s’apliquen un producte greixós al damunt d’una pell que ja és greixosa, això els empitjora molt la tendència acneica i veiem cada vegada més acne cosmètica, provocada pels productes químics que m’estic posant per cuidar-me i el que fan és just el contrari, m’emmalalteixen.
O sigui que estem molt desinformats.
Clarament estem desinformats i sobretot la potència o l’altaveu que tenen les cases comercials és 10 vegades més ampli que els metges. I nosaltres, jo cada dia repeteixo a la consulta, això que acabo d’explicar aquí, un a un, a moltes persones que em venen a consultar aquest problema. Però, clar, pots trobar un cartell publicitari a la Meridiana o els anuncis de TikTok amb aquella influencer que té la pell preciosa i diu que és perquè s’ha posat aquell producte, i l’adolescent es creu més aquella que té dos milions de seguidors que no pas la veueta d’un que diu que potser no caldria que es posés això, que a la seva filla li pot fer mal.
L’skin care és una moda o és una pràctica que ha vingut per quedar-se?
Fins ara la majoria de metges volien estar al marge d’aquest joc de les xarxes i una mica la nostra feina és contraatacar en el bon sentit de la paraula. I cal que qui busca a internet no només trobi aquests influencers que no tenen cap formació i només pretenen vendre. Hem de trobar informació verídica i professionals de la salut que vulguin divulgar a través de les xarxes, perquè ara el món va així i nosaltres encara que ens dediquem tot el dia a escriure articles o anar a fer conferències, la gent busca informació per altres canals. I és obligació nostra, encara que ens faci mandra, entrar en el joc i posar-nos a fer divulgació científica, acurada, basant-se només en la medicina, basada en l’evidència.
Veiem noies molt joves, i fins i tot nenes, en vídeos a les xarxes donant consells sobre l’skin care.
La majoria de gent que veu aquests vídeos no se’ls creu, eh? Però a la gent els fa gràcia i diuen: “Mira quina nena, sembla mentida, té 6 anys i ja es posa 5 productes abans d’anar a col·le, no?”. No té gaire sentit el que fan, però tampoc crec que no busquen explicar-nos què cal fer. Només busquen cridar una mica l’atenció. I moltes adolescents amb les quals tinc converses al despatx m’expliquen que la rutina que fan la fan per poder ensenyar que l’estan fent. Si no tinguessin qui les escoltés o qui es mirés això, no ho farien. La majoria estan convençudes que allò no és necessari. Però els fa gràcia fer-ho quan veuen que té tota aquella repercussió en les seves xarxes i reben més likes per haver fet una cosa complicada de 7 o 8 passos coreans.
Almenys tenim esperança amb les noves generacions de dermatòlegs!
No ho sé, no sé qui guanyarà la batalla. La veritat és que la indústria sempre ens ha anat molt per davant i jo crec que això anirà una mica endavant i una mica enrere. Una mica el que ha passat també amb moltes altres coses al llarg de la vida, que semblava que era una progressió poder tenir bosses de plàstic i ara tots estem adonant-nos que podem anar a comprar amb el nostre cistell i que no cal que anem contaminant cremes i potingues i posant-se moltes coses, molta gent se n’adona. I de fet hi ha una franja de la població que està absolutament en contra d’això i evita aplicar-se cap tipus de producte. Que el màrqueting també és molt lleig. Ja surten les cremes veganes, les cremes naturals, per a tots aquells que no vulguin entrar en el joc de la indústria. Però jo crec que anirem una mica endavant i una mica enrere, però aquesta línia de disparar-se cap allà jo crec que s’ha de frenar d’una manera o altra.
“Estima la teva pell”, és una continuació de “Salva la teva pell”. Tindrem trilogia sobre la pell?
És difícil, la veritat és que la vida que portem dona molta feina, moltes hores, moltes nits i molts caps de setmana de dedicar-se a escriure i és veritat que ara vivim en un món que tot és molt ràpid i això de fer un llibre és com feixuc i també tens la sensació que no hi ha tanta gent que té ganes de llegir un llibre, no? Tothom vol missatges d’aquests, de 15 segons i missatge directe que no doni massa feina, no? I no ho sé, haig d’acabar de pensar. La meva editora m’ho diu, però jo la veritat és que ara em faria una mica de mandrota.
