La publicació dels resultats de l’estudi internacional PATINA a ‘The New England Journal of Medicine’ marca un nou pas en el tractament del càncer de mama HER2 positiu i hormonal metastàtic. El treball demostra que una nova triple combinació terapèutica permet allargar de manera significativa el temps en què la malaltia, que representa al voltant d’un 10% dels càncers de mama, es manté controlada. En aquesta entrevista, el doctor Xavier González, cap de l’IOR-Pangaea Oncology a l’Hospital Universitari General de Catalunya i coordinador de l’estudi a Espanya i Portugal, analitza l’impacte clínic d’aquest avenç i reflexiona sobre l’evolució dels tractaments contra el càncer.
Doctor González, què és exactament l’estudi PATINA i en quin tipus de càncer se centra?
L’estudi PATINA se centra en un tipus concret de càncer de mama que representa aproximadament un 10% del total: els tumors HER2 positius que, a més, són sensibles a les hormones femenines. Són tumors que tenen una doble via de creixement, la proteïna HER2 i els estrògens, i això ens dona dues molt bones oportunitats per bloquejar-ne l’evolució.
Fins ara, com es tractaven aquests tumors?
Tradicionalment, el tractament consistia en una fase inicial amb quimioteràpia combinada amb anticossos anti-HER2, i després una fase de manteniment amb aquests anticossos i tractament hormonal. Els resultats ja eren bons, però sempre busquem maneres de millorar-los.
I què planteja l’estudi PATINA?
El que planteja és afegir un tercer bloqueig a la fase de manteniment: el palbociclib, un fàrmac oral que impedeix que les cèl·lules tumorals entrin en el cicle cel·lular i es divideixin. L’estudi compara el tractament estàndard amb aquest mateix tractament afegint-hi el palbociclib, i els resultats han estat molt positius.
En què es tradueix aquesta millora per a les pacients?
En oncologia, quan parlem de tumors avançats, hi ha dos indicadors clau: la supervivència global i la supervivència lliure de progressió, és a dir, el temps que la malaltia es manté controlada sense avançar. En aquest estudi encara no tenim dades de supervivència global perquè, amb gairebé cinc anys de seguiment, la gran majoria de pacients continuen vives.
Però sí que hi ha dades clares sobre el control de la malaltia.
Exacte. El temps mitjà amb la malaltia controlada passa d’uns 29 o 30 mesos a 44 mesos. És a dir, guanyem aproximadament un any i mig amb la malaltia a ratlla. I això és una mitjana: tenim pacients que porten sis anys amb la malaltia completament controlada.
Què implica això en el dia a dia de les pacients?
Que moltes poden viure durant anys pràcticament asimptomàtiques. Tot i tenir una malaltia greu o activa, no els genera dolor ni desconfort, no progressa i no condiciona el seu dia a dia. Això té un impacte enorme en la qualitat de vida.
Com sorgeix la idea d’afegir aquest tercer fàrmac si els resultats ja eren bons?
L’estudi està promogut des dels Estats Units, pel grup AFT, liderat pel doctor Otto Metzger. Però des del grup espanyol SOLTI ja havíem fet abans un estudi més petit que suggeria que combinar el palbociclib amb el tractament anti-HER2 podia ser eficaç. En tumors hormonals sense HER2 ja s’havia vist que aquest fàrmac duplicava l’eficàcia del tractament hormonal, i vam pensar que també podia funcionar en aquests casos. Les dades preliminars van ser prometedores i això va portar a llançar aquest gran estudi de fase III.
Amb aquests resultats, ja podem parlar d’un canvi de paradigma?
Des del punt de vista científic, sí. Però encara cal passar pels processos reguladors. Les agències del medicament han d’auditar l’estudi, validar les dades i, després, els ministeris i els sistemes de salut han de decidir el finançament. Tot plegat fa que, tot i que els resultats ja se saben des de fa mesos, probablement caldrà encara prop d’un any perquè el tractament estigui disponible de manera generalitzada.
Aquest tipus de càncer és molt freqüent?
És aproximadament un 10% dels càncers de mama. Però com que el càncer de mama és el tumor més freqüent en dones, això representa un volum molt important de pacients. De fet, tot i ser “només” un 10%, és més freqüent que molts altres tipus de càncer.
Quin balanç fa dels avenços dels darrers anys en oncologia?
El balanç és clarament positiu. Sempre voldríem que tot anés més ràpidament, perquè quan les coses van malament és molt dur, però no podem perdre la perspectiva. Fa 10 o 15 anys hi havia tumors que era impensable que es poguessin curar; ara es curen. La immunoteràpia ha fet un canvi de paradigma en alguns tipus de tumors, i els tractaments dirigits han anat augmentant molt l’eficàcia. Avui parlem d’expectatives de vida que s’han multiplicat respecte a fa dues dècades.
