L’epilèpsia és una malaltia neurològica crònica i té lloc a causa d’una hiperexcitabilitat en l’activitat elèctrica del cervell. Tothom pot tenir alguna vegada a la vida una crisi epilèptica de forma puntual i això no vol dir que es tingui la patologia. Es considera que una persona és epilèptica quan pateix crisis de manera periòdica. L’OMS xifra en 50 milions les persones epilèptiques que hi ha al món. A Catalunya, l’Institut Català de la Salut apunta que afecta 7 de cada 1.000 ciutadans.
La doctora Belén Díaz, adjunta al Servei de Neurologia de MútuaTerrassa, remarca que, tot i produir-se a qualsevol moment de la vida, hi ha dos moments en què la malaltia és més comuna: a l’edat infantil i en edat més avançada. La doctora recorda que, malgrat que un 30% dels pacients són resistents als fàrmacs, la majoria pot dur una vida plena amb el tractament adequat.
Doctora Díaz, expliqui què és l’epilèpsia.
L’epilèpsia és una predisposició del cervell a presentar crisis epilèptiques de manera crònica i recurrent. I per què dic això de manera crònica i recurrent? Perquè, al cap i a la fi, qualsevol persona en un moment donat de la vida, en uns certs contextos, com per exemple si té una infecció molt forta, una meningitis, pot presentar una crisi epilèptica de forma aïllada. Però això no vol dir necessàriament que aquesta persona sigui epilèptica.
Et pot passar a qualsevol edat?
L’epilèpsia és una patologia que realment pot començar a qualsevol edat. Però tenim dos pics d’edat en els quals són més freqüents. Primer seria l’edat pediàtrica, nens petits, i el segon pic serien persones ja amb una edat avançada. Continua sent una patologia que pot debutar fins i tot als 35 o 40 anys. Hi ha factors que poden propiciar que tinguis una crisi epilèptica.
Quins factors són aquests?
Qualsevol mena de mal que tinguem en el cervell. Per exemple, el fet d’haver sofert un ictus, un tumor, una malformació. Fins i tot, a vegades, un altre tipus de patologies que igual no són tan evidents a simple vista.
Poden ser factors també ambientals?
Sí, pot ser. Per exemple, sabem perfectament que molts tòxics, com són l’alcohol o altres substàncies, poden desencadenar crisis epilèptiques en el cervell. De manera aguda i no necessàriament duradora, sinó durant aquest període d’intoxicació.
Què han de tenir en compte les famílies si constaten que tenen un infant amb epilèpsia?
L’edat pediàtrica és un dels moments de més freqüència d’epilèpsia, però també és un dels moments de més freqüència de crisi d’epilèpsia aïllat que no tenen per què desembocar en una epilèpsia. Llavors, sempre aquí és molt important acompanyar bé la família, explicar el diagnòstic, si realment és una epilèpsia que recorrerà en el temps i que per a evitar que recorri posarem en marxa una sèrie d’estratègies, com un tractament farmacològic, o bé ha estat una crisi aïllada en context d’una infecció, de febre, que això és molt freqüent en els nens petits, i a priori no tenim arguments per pensar que es vagi a repetir en el temps. Quan parlem amb les famílies i els expliquem una mica quin serà el futur, el pronòstic, la veritat que es queden més tranquils.
Com podem actuar a l’escola?
Explicar a les escoles quan existeix un company que sofreix crisis epilèptiques, què fer en cas de crisi ja rebaixa molt el nivell d’estrès d’aquests nens i se senten més acompanyats pel grup. Després també tot el que sigui divulgació sobre la malaltia perquè també crec que ens ajudarà a poc a poc a anar normalitzant-ho.
Com podem millorar la qualitat de vida de les persones afectades?
Les consignes sempre són molt clares. Sobretot, el més important és mai, mai, mai no hem de ficar res en la boca del pacient. Ni les nostres mans, ni un bolígraf, ni res. Perquè aquest mite que el pacient s’empassarà la llengua i s’ofegarà amb això, és fals. El que hem de fer és mantenir la calma, el primer de tot, dins de les circumstàncies, col·locar al pacient en posició lateral de seguretat i si hi ha objectes amb els quals es pugui fer mal per donar-se un cop al cap a causa del moviment, apartar-los. Anar mesurant en el temps a quina hora ha començat la crisi epilèptica i avisar una ambulància si és la primera crisi o si és una crisi que es prolonga més de cinc minuts.
Què ha passat amb el Codi Crisi de Salut que s’havia d’implementar en el 2026?
És quelcom que estem esperant tots els neuròlegs que estan fora de Madrid, els que som aquí a Catalunya amb especial interès. I jo crec que si les coses van com a previstes, sí que començarà a implantar-se en 2026. Repercutirà en una millor atenció al pacient. Perquè sabem que les crisis epilèptiques, quan són compulsions que són prolongades en el temps, sí que poden tenir repercussions a àmbit de la salut del pacient, tant a àmbit cerebral com a àmbit de la resta de l’organisme. I aquest circuit el que intenta, el seu objectiu és escurçar els temps en què el pacient arribi a l’hospital i el que el pacient sigui atès per un neuròleg de la forma més adequada possible.
Es pot portar una vida plena i tenir epilèpsia?
Un número important dels pacients que sofreixen epilèpsia sí que aconsegueixen portar una vida totalment plena i normal com qualsevol altra persona amb un tractament farmacològic ben adaptat. Sí que és veritat que existeix, per desgràcia, un 30% de pacients que considerem farmacoresistents que malgrat un tractament ben equilibrat, amb dosis plenes de diversos fàrmacs continuen tenint crisis. Aquest tipus de pacients, el que fem amb ells és derivar-los a una unitat de referència per a fer una valoració multimodal i multidisciplinària per a veure si poden beneficiar-se d’una cirurgia de l’epilèpsia.
Com pot ser que una malaltia tan antiga encara estigui estigmatitzada?
Sempre hi ha hagut com molta mística al voltant de l’epilèpsia. Fa molts anys es pensaven que eren possessions del diable, quan sabem ara perfectament que res més allunyat de la realitat. I sí que existeix molta por per part de companys que igual no són especialistes en epilèpsia, que no són neuròlegs. Sempre és un tipus de patologia que dona molt respecte.
