L’última Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2024 indica que el 14% dels nens i el 8,3% de les nenes presenten obesitat. Des de la Generalitat s’impulsa el Programa per a la Prevenció i l’Abordatge de l’Obesitat Infantil a Catalunya (POICAT) per plantar cara al sobrepès i l’obesitat infantil. L’objectiu és reduir la prevalença de l’obesitat infantil a mitjà termini amb la prevenció i l’abordatge precoç. Els hàbits exemplaritzants de les mares i pares són clau per a una bona evolució alimentària dels infants: des d’entrar a casa només aliments saludables al control del sucre no ocasional, passant per consolidar pautes socials com els àpats en família. Aquestes són algunes de les recomanacions de la pediatra del CAP Can Mates, Jessica Ortiz, que subratlla la necessitat de frenar les presses diàries i dedicar temps a cuinar aliments sans i procurar esmorzars i berenars òptims per a la mainada.
Quins són els errors més habituals de les famílies a l’hora d’alimentar els infants?
No m’agrada posar la responsabilitat en les famílies perquè aquest tema de l’obesitat infantil és un tema social. Les famílies trien els aliments, els productes que consideren més adients per als seus fills i que consideren també més adients per a la seva logística familiar. Què ens porta a l’error? Triar aliments que ens fan la vida molt fàcil que són molt bons de gust, però que nutricionalment no tenen valor o que ens perjudiquen la salut. Llavors, diria que el principal error és triar productes ultraprocessats.
Una criatura posa resistència a l’àpat que hem preparat. Com ho gestionem?
Sempre dic als pares que per a mi els nens han de tenir permís per menjar tot el que tinguin a casa. És a dir, la responsabilitat del que entra o deixa d’entrar és de les famílies. El nen no té els elements de judici per poder fer una bona tria. Són els adults els responsables de proporcionar aliments que siguin saludables i que estiguin a l’abast d’aquell nen. De manera que no crec que sigui el focus posar-lo en el nen, sinó en els pares i en el que posen a la nevera de casa. Un esmorzar o berenar equilibrat no hauria d’incloure sucs, pastisseria industrial, embotits si pot ser, i sí incloure fruita, llet, pa -preferiblement integral-, fruits secs…
El sucre afecta el comportament de les criatures?
Això no hi ha una evidència científica al darrere. El sucre forma part dels aliments naturals, com per exemple les fruites o els vegetals, i una dieta saludable inclou sucre que aporten als aliments de forma natural. Ara bé, no és el mateix el sucre que pugui portar un dolç, el que pugui portar un refresc o un aliment ultraprocessat. El principal problema del sucre no és la possible afectació o no en el comportament, que com ja he dit això no està demostrat, sinó els problemes de salut a nivell metabòlica que ens comportarà al llarg de la vida.
Com s’han de gestionar el consum de llaminadures, postres, sucs, ultraprocessats?
Tot això són productes, i dic productes i no dic aliments perquè no alimenten, de consum ocasional. Hem d’entendre molt bé que el consum ocasional vol dir ocasional. I tres cops de la setmana o quatre cops de la setmana no és ocasional. Em refereixo que això es pot consumir de manera excepcional en un aniversari, intentaria que no sempre estiguin en entorns festius per no associar-los a un premi, o quan un dia hem fet un dinar fora de casa i aquell nen o aquella nena s’ha pres una beguda que no és l’aigua sinó un altre tipus de beguda. Però han de ser de forma molt puntual, sobretot el més important és que no entrin a casa.
Cal fer pedagogia perquè els adults verifiquin els continguts a internet. Per exemple, els ultraprocessats. És cert que si es consumeixen en excés poden influir en l’avançament de la menstruació?
En l’àmbit de món occidental sí que hi ha evidències que la pubertat s’ha avançat, sobretot en nenes. Les causes últimes no s’acaben de conèixer del tot amb una fiabilitat molt gran, però sí que s’ha vist una relació entre l’augment de l’índex de massa corporal i l’avançament de l’edat de la pubertat. De manera que sí que hi ha una associació amb l’excés de pes o amb l’obesitat. Però n’hi ha d’altres factors, la contaminació ambiental, tots els disruptors endocrins que porten a vegades productes ultraprocessats o productes de cosmètica, també poden tenir un paper important en aquest avançament.
Quins són aquells elements que ens permeten identificar que una criatura no està menjant com toca?
M’agrada que facis aquesta pregunta perquè un excés de pes o una obesitat infantil ens serveix molt bé com a signe d’alerta, que probablement aquell infant no està rebent una alimentació adequada. Però nosaltres sempre, sempre, sempre, a les revisions del nen sa, tingui el pes que tingui aquell nen, però comptem per hàbits d’alimentació. Perquè una persona pot tenir un pes normal i adequat a la seva edat, i a la seva alçada, però si té una mala alimentació pot tenir tots els problemes metabòlics que provocarà aquesta mala alimentació al llarg de la vida. De manera que el sobrepès i l’obesitat ens serveixen a nosaltres com a pista, però ho hem d’interrogar en tots els nens.
Com es pot fomentar una relació sana amb el menjar?
El més important és el que els infants veuen a casa seva. És molt important que els pares donin exemple amb el qual ells mengen i amb la seva conducta envers el menjar. És molt important compartir àpats amb família per fer de l’estona de l’àpat una estona agradable, una estona de conversa, una estona de compartir amb els que convivim a casa. I sobretot és molt important parlar amb els infants i donar una bona informació. Quan ja estan en aquelles edats de l’adolescència, òbviament tenen més autonomia per decidir el que mengen o no mengen i els pares hem d’estar atents a detectar signes que aquell nen o aquella nena pugui tenir una relació una mica complicada amb el menjar. Hem de menjar fruita, menjar verdura, menjar llegum, menjar cereals, si poden ser integrals, i després menjar tots els aliments proteics que no siguin massa processats per la indústria, és a dir, carn, peix, fruits secs, tots aquells aliments que ens dona la natura. I és bastant fàcil, i tots tenim avis o àvies que han cuinat i que han fet servir aquests aliments com a base de la seva dieta habitual.
Hem d’intentar fugir de tots aquells aparadors infinits dels supermercats plens de capses de colors i que ens volen fer la vida més fàcil, aparentment, però que ens faran la vida més insana a la llar.
