La primera nadala de la qual se’n té registre va néixer al segle XIII. Des de llavors, petits i grans han celebrat el Nadal amb música i cançons, provinents de la música culta, com ‘Santa Nit’, o de la popular, com ‘El noi de la mare’. El músic Lluís Cabal presenta aquesta setmana a la secció ‘Donem la nota’, patrocinada per l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), la història de les nadales.
Cabal ha explicat que una nadala és ‘una cançó en la qual la lletra fa referència al Nadal o a l’hivern en general’ i que n’hi ha de molts gèneres i sonoritats diferents. El primer rastre de cançó nadalenca és ‘Wexford Carol’, la més antiga documentada, que data del segle XIII i que va ser trobada en un còdex en un monestir irlandès en ple segle XX. Escrita originalment en gaèlic, la seva traducció a l’anglès s’ha popularitzat en els últims anys i fa referència al naixement del Messies. Al repertori nadalenc s’han sumat durant els anys peces provinents de la música culta, ‘Santa nit’ de Franz Xavier Gruber o ‘Joia en el món’, inspirat en algunes melodies de Händel. Cançons de bressol, com ‘El noi de la mare’, de temàtica infantil, ‘Fum, fum, fum’ i ‘El dimoni escuat’, també protagonitzen els cançoners de nadales. Cabal ha recordat també durant la secció que hi ha altres cançons que han esdevingut nadales, com ‘El Cant del Ocells’, tot i no ser-ho originalment.
La primera nadala
