Jaime Vives (Roche): "Durant la pandèmia he rebut trucades del ministre i de presidents autonòmics" 

El director general de Roche Diagnostics, amb seu a Sant Cugat, es jubila després de 38 anys a l'empresa


  • Comparteix:

Jaime Vives fa 14 anys que és director general de Roche Diagnostics, amb seu a Sant Cugat des de 2003. Ara tanca aquesta etapa, però també una trajectòria de 38 anys a la mateixa empresa. Es jubila i ho fa després d'una pandèmia que ha situat el sector sanitari en primera línia. Com ell diu, "som els de les PCR", i això, quan una epidèmia pica a la porta, es tradueix en presidents, ministres i consellers a l'altra banda del telèfon. L'equilibri entre l'administració i les empreses privades no sempre és fàcil. Jaime Vives parla en aquesta entrevista d'aquesta relació, de la seva experiència a Roche i dels reptes de la companyia, que a partir de l'estiu assumirà Adriana Rubio.



ESCOLTA-HO

[Aquesta notícia és una transcripció d'algunes de les preguntes. Al vídeo es pot veure l'entrevista íntegre]

Aquest agost es jubila, després de 38 anys a Roche. Els últims 14 com a director general. Quin balanç en fa?
Ha estat una experiència personal i professional extraordinària. He tingut l'oportunitat de treballar 38 anys en la mateixa empresa, però a diferents llocs i funcions. Això fa que gairebé cada quatre o cinc anys canviava de feina. Professionalment és molt enriquidor i personalment és una experiència molt bonica.

Quin creu que ha estat el seu màxim encert com a director general?
Això és molt difícil, és una trajectòria de dia a dia. Hi ha moments àlgids, moments puntuals, on et trobes més satisfet del que fas. El que és bo és veure la trajectòria, com estava l'empresa fa 14 anys i com està ara, i com ha evolucionat. Veure el paper cada vegada més important que aquesta empresa juga en el món de la sanitat i el valor que estem aportant al sistema sanitari. Quan veus que aportes un valor i que el que fas serveix perquè la societat cada vegada estigui millor, això és el que et dona satisfacció. 

Ara mateix, és un moment clau per al sector sanitari. Les empreses han estat a l'altura de la necessitat pública del moment?
Jo crec que sí. A nosaltres se'ns ha tingut una mica en segon pla perquè realment els que s'emporten el protagonisme, des del punt de vista més positiu, són els professionals sanitaris.  Ho han donat tot, han treballat hores i hores, quasi sense protecció, amb risc fins i tot personal, i ho han donat tot. Però l'empresa ha estat al darrere. La nostra empresa, per exemple, des que això va començar, hem estat treballant dia i nit. Hem hagut que reforçar molts processos, especialment logístics, per aconseguir fer arribar el producte als hospitals i a tots els punts que s'estava fent servir. 

Ha estat un moment de posada a prova per a Roche?
Exacte. Nosaltres som els dels PCR. Fa un any ningú sabia res de laboratori i avui dia tothom en parla de PCR, anticossos i antígens. Això ha estat realment una tasca tremenda. Al començament de la pandèmia, hi havia una necessitat de diagnòstic molt important que nosaltres vam intentar suplir i no vam poder suplir al 100%. Per sort, s'hi van afegir altres empreses. Els inicis van ser realment molt durs, però molt necessaris.

Nosaltres amb el PCR van aconseguir que les autoritats sanitàries comencessin a gestionar les infeccions, les quarantenes, els diagnòstics... Nosaltres el que fem és reactius i màquines per diagnòstic clínic. 

Imagina't. La pandèmia es va comunicar al món l'últim dia del 2019. Els primers 15 dies del 2020, el virus es va seqüenciar a la Xina i una de les grans fites ha estat que aquest coneixement científic es va posar en una xarxa pública perquè tots els científics del món hi poguessin accedir. El 30 de gener, ja teníem el primer test de PCR al mercat. 

Va anar molt molt ràpid, però us podeu imaginar tot l'esforç de tota una empresa perquè això fos una realitat. Quan arriba el test, l'esforç va ser entrenar els professionals, portar l'equipament, els reactius, tota la logística, dia i nit, gestionar la manca de producte, cada hospital en volia més i no en teníem per a tots. Ha estat un any molt intens, però el valor d'allò que fem s'ha posat com una evidència que potser no hi havia abans. 

I els gestors de la sanitat pública han estat a l'altura?
És molt difícil jutjar-ho. Era tan nou i tan diferent tot que s'ha fet prova i error. Jo no vull jutjar de si s'ha fet millor o pitjor. Hi ha exemples d'èxit a altres llocs, també s'ha fet pitjor en altres llocs.  S'ha fet el que s'ha pogut, el que s'entenia que s'havia de fer, ja que el coneixement era molt reduït al començament.

Què opina de la liberalització de patents per exemple?
Aquesta emergència mundial ha portat una nova fase de col·laboració entre empreses que potser no era tan evident abans. La indústria farmacèutica viu de desenvolupar coses i la patent dona un temps per poder recuperar la inversió. Protegeix el teu coneixement o la teva propietat intel·lectual, de manera que tot el que has invertit per fer un producte després tens uns anys per recuperar-ho.  

El que s'ha fet, i això obre una nova etapa en el món de la indústria sanitària, és la col·laboració entre empreses. Públic i privat sempre s'ha fet, especialment en els països on la recerca bàsica està molt a prop de l'empresa i la transferència d'aquest coneixement és fàcil. Lamentablement, el nostre país no és el cas, però hi ha altres on això funciona molt bé. Entre empreses, però, aquesta col·laboració no és tan habitual i això s'ha aconseguit. 

Hi ha empreses que començaran a fabricar vacunes d'altres productors, per exemple. La col·laboració tant en l'àmbit de la recerca com de la producció s'està donant i és una nova forma de ser més àgils per portar aquest valor assistencial a la població.

Desenvolupar un producte com les vacunes implica molt de temps i molts diners d'inversió. Normalment, un medicament necessita d'uns deu anys i una inversió de més de 1.000 milions. L'empresa que fa això posa els diners d'entrada i la patent ajuda a recuperar aquesta inversió. Si aquesta protecció de patent no es dona, és molt difícil que després les empreses tinguin la capacitat o els incentius per seguir desenvolupant productes. 

El sistema de patents ha estat fonamental per a la innovació farmacèutica. Sense patents, la innovació no seria la que és ara i tindríem unes eines assistencials i terapèutiques molt inferiors a les que tenim ara. Compartir llicències per fabricar o coneixement és adequat i s'està fent, però trencar una patent no crec que solucioni el problema. La patent protegeix la propietat intel·lectual, però al darrere hi ha persones, coneixement, eines, moltes coses que no es poden replicar tan fàcil. 

En el cas de les vacunes contra la Covid-19, però, hi ha una forta inversió pública.
Hi han posat molts diners perquè això funcionés amb rapidesa. La gent s'espanta i diu 'Com és possible que una vacuna triga tants anys a fer-se i aquesta l'han fet en mesos?'. Molts diners i molta gent. I compartir dades i coneixement. 

És cert i reconec que si hi ha una inversió pública hi ha d'haver algun retorn d'alguna manera, que imagino que està establert en els contractes que els governs tenen amb aquestes empreses. 

L'altra variable és la qualitat.
Hi ha productes que són molt fàcils de fer i els pots fer amb una infraestructura escassa. Aquests productes biològics són molt delicats. Per tenir un producte final de qualitat i reproduïble, necessita grans infraestructures industrials que estan a l'abast de molt poca gent. 

Ara mateix, l'Estat espanyol els hi deu diners?
Poquets. Això ha millorat molt. Uns anys enrere era d'escàndol. Se superaven els dos anys per cobrar, fins i tot, tres. La llei marca 30 dies. Va haver-hi un punt d'inflexió, amb el govern de Mariano Rajoy, quan el senyor Montoro era el cap d'Hisenda. 

Per a una empresa gran, cobrar a dos anys és un gran problema, però vas tirant. Hi havia moltes empreses petites que feien fallida, no per solvència, sinó per problemes de liquiditat, no tenien diners. Tot això s'ha arreglat i avui dia estem cobrant amb terminis d'uns tres mesos. 

Li han trucat molts ministres o consellers?
En aquest temps de pandèmia tothom estava molt nerviós. He rebut trucades del ministre i de presidents autonòmics. 

Què li demanaven?
Més tests. Em deien: necessitem més. I jo els hi deia: faig tot el que puc.

Hi havia molts nervis. Recordo sobretot el maig i juny de l'any passat. Era una situació molt complicada, la malaltia no es coneixia i no se sabia com tractar-la, i per això hi havia molta inquietud. Volien més tests per poder diagnosticar ràpidament. Hi havia molts nervis.

En altres èpoques, la relació amb les conselleries de Sanitat és regular perquè hi ha projectes que van més enllà del producte. És molt habitual la relació.

Roche Diagnostics té la seu per Espanya a Sant Cugat. Quina és la relació de l'empresa amb el municipi?
Ens vam traslladar aquí el 2003. L'empresa es va fundar a Espanya el 1933 i sempre va estar a Barcelona, però va anar creixent. Llavors es va fer un acord amb l'Incasòl, que era el propietari del polígon, i es va comprar la parcel·la.

És un bon lloc Sant Cugat per ubicar una empresa com Roche?
Nosaltres ho vam pensar molt. Sant Cugat té molts beneficis. Des del punt de vista logístic està molt ben situat i és una ubicació de talent. Nosaltres som una empresa innovadora que es fonamenta molt en el talent de les persones que hi treballen. Sant Cugat és bastant atractiu per a moltes persones i és relativament fàcil captar talent i gent que hi vulgui venir a treballar. També tens l'entorn, amb universitats i empreses del sector que la converteixen en una mena de clúster on és més fàcil interaccionar i compartir coneixements.

A més, s'afegeix la qualitat de vida. És un molt bon lloc, està molt a prop de Barcelona i ens ofereix tot aquest entorn, també per seguir creixent i construir un edifici nou. Això ens ha permès portar a Sant Cugat diverses funcions internacionals que estarien en un altre país si no tinguéssim aquestes estructures.

Què és el que acollirà aquest el nou edifici?
Aquesta filial sempre ha estat pionera en el tema digital, perquè els laboratoris sobretot són dades. La gestió d'aquestes dades és cada vegada més important i, per tant, la part de software que està al voltant de tota aquesta infraestructura de laboratori cada dia és més rellevant. 

Així, la base de coneixement de la nostra filial ha fet que el grup des de Suïssa s'hagi fixat en aquesta necessitat de desenvolupar productes de software. Les primeres aproximacions van ser anar a llocs barats com l'Índia o Filipines, però es va entendre que el més important és el coneixement i al final va decidir invertir aquí i posar tota aquesta infraestructura en marxa per poder acollir les funcions de desenvolupament de software. Tant de gestió de dades de laboratori, com de decisió clínica. 

En aquesta decisió d'ubicar aquí aquesta línia de negoci, quina influència ha tingut Jaime Vives?
És un tema de bla bla bla, bla bla bla.  Ara ja no viatgem, però abans de la pandèmia estava un o dos cops al mes a Suïssa. Era anar convencent, sobretot gràcies a l'equip.  Quan jo deia que l'equip ho estava fent molt bé, era perquè realment l'equip ho estava fent molt bé. Podíem demostrar que la qualitat del coneixement i la qualitat dels professionals feien un producte de nivell global.  Era qüestió d'ensenyar-ho a aquells que han de prendre les decisions. 

Qui el substituirà?
Em substituirà l'Adriana Rubio. És una persona que aporta molta experiència. De fet, ja hi ha treballat aquí. Ara està com a cap d'Amèrica Llatina. Està molt incorporada a les estructures de la casa matriu i això és important. 

És una persona amb molta vàlua i portarà això cap endavant. 

Marxa amb la sensació de deixar els deures fets?
Mai s'acaba. És com fer un edifici i vas posant pisos. Personalment estic satisfet de tota la meva trajectòria i crec que el resultat de la meva feina és bo. Els deures fets? En faria més segurament, però arriba un moment a la vida que has de deixar pas.

Quins són els reptes de futur que té ara mateix Adriana Rubio?
No és poca cosa, és aquest canvi d'un món de laboratori molt físic a un món molt més digital. Aquest canvi és entrar en models de negoci diferents. Caldrà crear aquests camins perquè aquest valor que aporta aquestes tecnologies puguin arribar al pacient d'una manera més ràpida.

El repte és important, és un repte digital que és un canvi de model de negoci de la nostra indústria. 

Estem anant cap a un diagnòstic i una medicina absolutament individualitzada?
A nivell d'individu, no crec que hi arribem, però sí a la medicina personalitzada o de precisió. Això és el futur, però ja el present, gràcies a la capacitat diagnòstica de les noves tecnologies. Avui dia, pots diagnosticar una persona que té una malaltia comuna, però que té una particularitat concreta i, per tant, el tractament ha de ser diferent.

I vostè, com afronta la jubilació?
Penso gaudir-ho. Tinc alguns projectes per ajudar, per retornar a la societat allò que he après amb voluntariat.



Comenta-ho a Facebook

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.