“Pensàvem que encara teníem aquest curs i tot el següent per davant. Quan l’escola ens va avisar, ens vam quedar amb el cul a l’aire”. El Jordi Rius és el pare del Martí, nascut el 2005 i escolaritzat en un centre d’educació especial. Fins fa pocs dies, donava per fet que el seu fill continuaria el curs vinent al mateix centre. Una notificació del Departament d’Educació de la Generalitat, però, ho ha capgirat tot. En el comunicat, el departament és clar: l’alumnat que ja tingui els 21 anys o els compleixi durant aquest 2026 no podrà continuar escolaritzat el curs vinent. Segons un correu enviat per la Subdirecció general de Planificació i Gestió Educativa Inclusiva, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el límit d’edat només s’aplicarà als vuit alumnes que van presentar la demanda (entre ells, la santcugatenca Maria Feu).
El cas del Martí no és una excepció. De fet, per a la Generalitat és la norma. La Verónica Hernández, mare d’un jove amb trastorn de l’espectre autista (TEA), retard maduratiu i epilèpsia, explica que la decisió s’ha viscut com una ruptura sobtada d’un itinerari educatiu que consideraven consolidat. “No és només un any més. És l’última etapa educativa que tindrà el meu fill. Quan surti de l’escola, ja no hi tornarà mai més”, explica.
La comunicació del departament ha estat una gerra d’aigua freda per a les famílies, que donaven per fet que la sentència guanyada per l’advocat santcugatenc Pablo Feu havia fixat jurisprudència i que el criteri avalat pel TSJC s’aplicaria de manera general. Les famílies coincideixen a denunciar que la informació ha arribat tard i amb poc marge de reacció. “Tens la sensació que les normes han canviat de cop i que has d’espavilar-te com puguis”, explica Jordi Rius. “Quan tens un fill amb discapacitat, l’administració t’obliga a convertir-te en pare o mare coratge constantment”.
El comunicat del Departament
El detonant és un correu enviat per la Subdirecció General de Planificació i Gestió d’Educació Inclusiva a tots els centres d’educació especial. En aquest missatge, el Departament d’Educació informa que han de finalitzar l’escolaritat aquest curs tots els alumnes nascuts el 2005 —i també els del 2004, “si escau”— i fixa un criteri clar sobre la recent sentència del TSJC: la seva aplicació, diu el text, “és de caràcter individual” i només afecta els alumnes que consten explícitament en la resolució judicial.
Paral·lelament, el Departament comunica l’obertura d’un tràmit específic per accedir als serveis d’atenció diürna de Drets Socials, amb un termini de només dues setmanes —del 8 al 22 de gener—, i demana als centres que en facin difusió entre les famílies.
La sentència del TSJC
La referència del Departament és la sentència dictada el juny passat pel TSJC, arran del recurs presentat per vuit famílies —entre elles, la de la Maria, una jove amb autisme de Sant Cugat— contra la interpretació que feia la Generalitat del límit d’edat a l’educació especial. El tribunal va donar la raó a les famílies i va concloure que l’expressió legal “fins als 21 anys” no pot aplicar-se de manera restrictiva.
“La llei parla de ‘fins als 21 anys’, i els 21 anys duren 365 dies”, explica Pablo Feu, pare de la Maria i advocat del cas. “Si un alumne comença el curs amb 21 anys, té dret a acabar-lo, encara que compleixi 22 durant l’any acadèmic”. La sentència considera que el criteri de la Generalitat (comptar l’edat segons l’any natural de finalització del curs) vulnera el dret fonamental a l’educació i té un efecte discriminatori sobre l’alumnat amb discapacitat.
Tot i això, el tribunal només podia pronunciar-se sobre els vuit casos concrets que havien recorregut. Segons Feu, però, el que fixa la resolució és un criteri interpretatiu que hauria de guiar l’actuació de l’administració a partir d’ara. “No és un dret per quota. És un dret universal”, defensa.
Preparen una querella criminal
Per a l’advocat, la resposta del Departament d’Educació és “extraordinàriament greu”, i apunta que la posició del Departament d’Educació no només contradiu l’esperit de la resolució judicial, sinó també el seu contingut. Feu subratlla que la sentència és clara a l’hora d’interpretar el límit d’edat i conclou que l’única lectura conforme a dret és la que pren com a referència l’edat de l’alumne en el moment d’iniciar el curs, i no l’any natural en què el finalitza.
En aquest context, el snatcugatenc alerta que la situació “va de debò” i confirma que les famílies estan estudiant la interposició d’una querella criminal contra la directora i la subdirectora d’Educació Inclusiva per la decisió adoptada. “No suplicaré pels drets fonamentals dels nostres fills, sinó que combatré a qui els negui”, afirma.
La Verónica parla obertament de pressió estructural. “Si no surten els de dalt, no entren els de baix. Però la culpa no és nostra. Si no hi ha places, el problema és del sistema”.
Guanyar un any
Més enllà del debat jurídic, totes les veus consultades insisteixen en el mateix: un any més d’educació especial no és un privilegi, sinó una necessitat. “Guanyar un any en el món de la discapacitat és guanyar un univers”, resumeix Feu. “És retardar al màxim possible l’entrada en una etapa purament assistencial”.
Les famílies admeten que, probablement, acabaran trobant una sortida administrativa o judicial per als seus fills. Però el malestar persisteix. “Ens sentim indignats”, diu el Jordi. “No pot ser que, amb una sentència del TSJC sobre la taula, l’administració opti per una interpretació tan restrictiva”.
Cugat Mèdia ha sol·licitat una valoració al Departament d’Educació sobre el criteri aplicat i sobre les alternatives previstes per a l’alumnat que queda fora del curs vinent. De moment, les famílies ja avisen que no pensen quedar-se de braços plegats. “Si cal tornar a lluitar, tornarem a lluitar”, conclou Feu. “No demanem res extraordinari. Només el respecte a un dret fonamental”.
