Començo a tenir la sensació de viure en un món realment boig. Només cal veure el temps per adonar-se que la falta d’estabilitat i els sense sentits estan, cada dia més, a l’ordre del dia. I quan això es trasllada, cada pocs anys, a l’educació, és quan el futur més em preocupa.
Mai he entès que la llei que regula l’educació de les generacions més joves estigui sotmesa a les variacions polítiques. Realment l’educació dels més petits ha de dependre de la ideologia? No seria més encertat establir un marc comú, fora d’idees polítiques, on la prioritat fos oferir els màxims coneixements i la millor educació possible als nostres fills? No hauríem de lluitar tots pels mateix, en aquest aspecte? Tenint un sistema públic i un sistema privat d’ensenyament, no hauríem de determinar que el sistema públic fos simplement òptim, eficient i basat en uns valors universals com el respecte, la llibertat i el civisme, i que fos en el privat o en el marc de les famílies on s’escollís l’educació religiosa i moral que es trasllada a la canalla? Com volem que funcioni l’ensenyament si cada 4 anys, a tot estirar, en modifiquem els plans, programes i bases, no per millorar si no per adaptar-los a la ideologia del govern de torn? I ja per acabar: com podem atacar un sistema educatiu com el català, pel seu suposat contingut ideològic, i propugnar-ne un on un dels aspectes fonamentals és ensenyar l’orgull de ser espanyol? Què passa si una persona no se sent ni orgullosa ni el contrari del seu país? Serà més mala persona? Hem de educar patriotes? O hem d’educar persones cíviques, responsables, respectuoses i que entenguin el valor de l’esforç i no del mínim esforç? Si més no, no hauríem de procurar ensenyar què és la coherència?
ESTER CASTANYER
és periodista
