A les passades Proves de Selectivitat per accedir a les universitats, dues de les tres millors notes de tota Catalunya les van aconseguir alumnes de col·legis d’educació diferenciada. Catalina Goytisolo i Raquel Giménez van obtenir un 9,9 sobre 10 a les PAU.
En un paradigma social i educatiu en el que l’estat intenta intervenir cada vegada més en contra de la llibertat individual podria semblar que només hi ha una manera legítima de fer escola que és la que proposa el relat del règim imperant: una escola asèptica, neutra, mixta, ideològicament acceptada pel sistema, allunyada de qualsevol dissidència i desproveïda de pensament crític amb un estil de vida pretesament normalitzat per l’estat.
No obstant, gràcies a Déu i de la mà d’una bona colla de famílies abnegades i decidides, prenen cada vegada més força els centres com els col·legis de les alumnes protagonistes d’aquest curs. Però hauria de ser l’estat qui garantís que qualsevol família tingui accés gratuït al model educatiu que estimi oportú pel ple desenvolupament dels seus fills i filles. És necessari i és de justícia oferir opcions públiques i també concertades d’un model educatiu diferent i diferenciador que promou la llibertat amb majúscules posant l’accent les particularitats de cada persona i acompanyant-la en els diferents temps i i maneres que cada individu necessita per créixer segons la seva naturalesa biològica.
Nosaltres i tots els qui ens fan cada vegada més suport apostem per una educació que permeti també, en cas que així s’esculli, crear entorns d’aprenentatge adaptats a les necessitats específiques masculines i femenines per afavorir la concentració, la participació i un millor rendiment acadèmic.
L’educació diferenciada,(de la mateixa manera que l’escola religiosa), amb totes les seves imperfeccions i virtuts, forma persones en totes les seves dimensions i com que el paper de l’Estat no rau en dir com hem d’educar sinó d’assegurar-nos que tothom pugui fer-ho en plena llibertat, cal fer costat als qui apostem decididament per la llibertat d’elecció de centres. Que els eufemismes i les ambigüitats d’una dreta caduca i acomplexada no us enganyin amb miratges que més tard es reinterpreten diferent i que ens tornen a dur al punt de partida on érem claudicant davant de les pressions europees. L’aposta és clara i no hi ha mitges tintes: cada família ha de poder tenir accés al model educatiu que esculli pels seus fills, mani qui mani i dins o fora d’aquesta Europa a qui encara alguns rendeixen vassallatge i submissió ideològica i econòmica.
El jou d’aquest macroestat inquisitiu que ofega les iniciatives d’algunes minories que no són “políticament acceptades” per la mirada sistemàtica globalista és, paradoxalment, permissiu i fins i tot impulsor d’iniciatives educatives que permeten que els nostres menors convisquin amb models
educatius familiars encara fortament castigats per la influència d’alguns estereotips que ens importen des de l’islamisme radical de sobrevinguts. Nosaltres hem de vetllar per erradicar la misogínia i assegurar que les dones gaudeixen d’entorns especialment fèrtils per combatre el perill de segregació social al que les poden condemnar els entorns que regeixen les cultures d’aquests nouvinguts que no abracen la plena llibertat de la dona a decidir plenament el rumb i destí de la seva vida.
Necessitem amb urgència canviar les normes per arribar a gaudir d’una pluralitat real que permeti una veritable riquesa en opcions educatives respectuoses amb les llibertats de cada persona i que ens permetin preparar els joves per a una societat que asseguri la igualtat de drets i també valori i potenciï les diferències i particularitats entre homes i dones.
L’èxit acadèmic, educatiu i personal de la Catalina i la Raquel són exemples i testimonis d’aquestes bones pràctiques. Enhorabona noies, enhorabona pares i enhorabona també als seus col·legis perquè entre tots plegats fan possible que avancem amb força.
JORDI GUIRADO és regidor de Vox
