El procés d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat entra aquest 2026 en la fase final, després d’anys de litigi judicial, mobilitzacions veïnals i debat polític. Amb els informes tècnics de les administracions implicades (EMD de Bellaterra, Ajuntament de Sant Cugat i Ajuntament de Cerdanyola) en fase final d’elaboració, la decisió última acabarà en mans de la Generalitat de Catalunya amb un calendari clau per endavant.
L’Ajuntament de Cerdanyola, obligat per sentències judicials fermes, ha d’incorporar a l’expedient els informes de totes les administracions implicades —entre elles l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Sant Cugat— i remetre’l a la Generalitat. A partir d’aquí, el Govern disposa d’un termini aproximat de sis mesos per prendre una decisió, fet que situa el desenllaç abans de l’estiu del 2026.
El debat es manté a l’EMD
Aquest darrer tram del procés ha posat de manifest les tensions internes a l’EMD de Bellaterra. En un ple extraordinari celebrat al desembre, el govern va rebutjar la proposta de l’oposició de crear una comissió conjunta per participar en la redacció de l’informe tècnic que ha d’emetre l’EMD. El debat va evidenciar la desconfiança entre govern i oposició i va acabar amb la moció rebutjada.
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, va defensar que l’informe s’està elaborant amb suport jurídic i tècnic i que es compartirà amb tots els actors abans de portar-lo a aprovació. L’oposició, però, alerta que el document pugui arribar “tancat” i sense marge real d’incidència.
La veu del moviment veïnal
Des del moviment ciutadà que ha impulsat l’annexió, Miquel Vázquez, de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, assenyala que el procés entra ara en el moment determinant. “Sant Cugat està elaborant l’informe i s’ha de presentar el mes vinent. L’EMD també està elaborant l’informe i nosaltres hem demanat participar-hi”, explica.
Vázquez remarca que el ple extraordinari de l’EMD va ser un punt d’inflexió: “Va ser un ple bastant emocional, perquè es va omplir de gent”, i subratlla que el veïnat està pendent del contingut final de l’informe que elabori el govern de Bellaterra.
Segons exposa, un cop l’Ajuntament de Cerdanyola enviï l’expedient complet a la Generalitat, aquesta haurà de resoldre. “La Generalitat té sis mesos per decidir”, afirma, tot apuntant que la resolució podria arribar abans de l’estiu, tot i que després les parts podrien optar per recórrer-la.
El paper de Sant Cugat
Paral·lelament, l’Ajuntament de Sant Cugat haurà de posicionar-se formalment. En principi, segons fonts municipals, la qüestió de l’informe sobre l’annexió de Bellaterra s’aprovarà per Junta de Govern abans del 8 de gener i es portarà al ple municipal de gener.
Mentrestant, Cerdanyola defensa la continuïtat de Bellaterra dins el seu terme municipal i aposta per reforçar l’EMD com a alternativa a la segregació, un posicionament que xoca frontalment amb la voluntat expressada per una part majoritària del veïnat en la recollida de signatures impulsada fa anys.
Un conflicte que s’arrossega des de fa dècades
El debat sobre l’encaix territorial de Bellaterra amb Sant Cugat i Cerdanyola no és nou. El primer intent formal d’independència municipal es remunta a l’any 1992, però no va prosperar. Més de dues dècades després, el setembre de 2015, el veïnat va tornar a pronunciar-se en una consulta ciutadana sobre la independència municipal, amb una participació i un suport molt elevats. Tot i això, l’any següent el Parlament de Catalunya va rebutjar la creació d’un nou municipi, al·legant els límits legals existents, però va instar l’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD de Bellaterra a negociar un nou conveni que millorés l’autogovern.
Aquelles negociacions, però, no van arribar a bon port. Entre el 2016 i el 2018 no es va concretar cap proposta de conveni satisfactòria i, davant d’aquest bloqueig, un grup de veïns va impulsar un nou camí: la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat. L’any 2019, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va presentar formalment la iniciativa amb el suport de més del 60% del cens mitjançant signatures, un mandat ciutadà que esdevindria l’eix central del procés.
A partir d’aquí, el recorregut va quedar marcat pels litigis judicials. Entre el 2019 i el 2024, el procediment va quedar encallat per recursos i resolucions als tribunals, mentre l’EMD de Bellaterra aprovava acords plenaris de suport polític a l’annexió. Finalment, una sentència ferma va obligar l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar formalment l’expedient de segregació, obrint definitivament la via administrativa.
Aquest pas es va materialitzar durant el 2025, quan Cerdanyola va activar l’expedient i va sol·licitar informes a totes les administracions implicades: l’EMD de Bellaterra, l’Ajuntament de Sant Cugat, així com altres organismes supramunicipals.
Si es compleix el calendari previst, l’expedient complet s’haurà d’enviar a la Generalitat a inicis del 2026. A partir d’aquell moment, el Govern disposarà d’un termini aproximat de sis mesos per resoldre si autoritza o no la segregació de Bellaterra de Cerdanyola i la seva annexió a Sant Cugat, una decisió que culminaria un procés llarg, complex i políticament sensible.
