A San José (Califòrnia), arribem a Second St. prop de dos quarts d’una. A la vorera hi ha una cua força notable, una seixantena de persones i en van arribant. Encara que sigui de catalans que volen participar, hi ha parelles d’arreu, americanes, japoneses, belgues, etc.
Dos amics, un embolicat amb una estelada, l’altra amb una bandera dels EUA. Arriba un furgoneta amb una família hippy-catalana (estelada pintada a la carrosseria) provinent del Canadà. Uns altres han vingut amb avió des de Los Àngeles. Hi ha un xicot que ve de Berkley, a més de 100 km. Etcètera, etcètera. La cua no avança. Apareix una noia que avisa que cal procedir a una interrupció, ja que des de Barcelona demanen dades de participació i no ho poden fer tot alhora. Una senyora treu una bossa de plàstic i comença a repartir carquinyolis casolans. Faltaria un porró de moscatell o una copeta da ratafia. Passa mitja hora i rés. Optem per anar a dinar. A la tarda, ja són les tres, no hi ha cua. Entrem a l’edifici. Primer control. Ens donen un cartronet amb un número imprès que haurem de donar a dalt per entrar. Pugem a l’ascensor fins el segon pis. L’oficina d’Acció de la Generalitat és al final de passadís. A la porta un guàrdia de seguretat, format armari-mirall. Cal ensenyar el catronet i treure tot el que portis a les butxaques, com en un control d’aeroport. Entres. Et rep un segon agent. Dret, amb les cames obertes i braços en creu. Et passa un detector de metalls. Una vegada aclarit que no ets un terrorista, pot passar al despatx 2, on et registres. Cal presentar el DNI i la fotocòpia, que comproven dues persones i la segellen com a conforme. Superat el tràmit, passes al despatx 3, on hi ha les paperetes, marques i la poses en un sobre apaïsat. Seguidament al despatx 4, on hi ha dues meses. Allí et comproven altra vegada el DNI i la fotocòpia, que cal posar en un altre sobre, format Din A4, juntament amb el sobre de la papereta. Ho tanques tot i finalment l’introdueixes a l’urna. A aquesta hora sóc el participant número 145 de la mesa. Es preveu que s’arribi a un global de 400. Hi ha qui pensa que és un xic baix, perquè molta gent que viu lluny no ha volgut fer el viatge si no és efectiu. Bescanvies el cartronet groc per un de blau, que s’ha de presentar al vestíbul, imprescindible per a poder sortir de l’edifici. Acabats, cap a casa, que com que hi ha una diferència de nou hores, a Catalunya ja s’ha acabat la jornada i cal connectar-se a Internet per veure què ha passat. Des de San José, Califòrnia, Domènec Miquel per a Cugat.cat DOMÈNEC MIQUEL és historiador
