El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, una jornada per conscienciar i trencar silencis sobre una malaltia que, només el 2024, va registrar més de 42.000 nous casos de tumors malignes a Catalunya. Darrere les xifres hi ha històries personals, processos vitals i noms propis, com els de la Fina Piqué i la Rocío Arias, diagnosticades de càncer aquell mateix any.
A la Fina li van detectar un tumor a l’amígdala lingual, causat pel virus del papil·loma humà. El diagnòstic va arribar després de mesos en què tot apuntava que no era res greu. “Tot el pronòstic era que tot estava bé, m’havien fet 40.000 proves i tot estava bé”, recorda. La sorpresa va ser majúscula quan li van comunicar que el bony al coll era una metàstasi: “Vas a buscar els resultats i et diuen que és una metàstasi, ja no és el propi tumor, i clar, et quedes com una mica impactada”.
Tot i el cop inicial, la Fina explica que no va tenir una altra opció que afrontar-ho: “No queda una altra de dir, bé, doncs tinc això i a veure com ho soluciono i a veure com ho gestiono”. El fet que el tumor estigués associat a un virus va jugar a favor seu. “El metge em va dir que era de bon pronòstic”, relata, i que el tractament consistiria en 35 sessions de radioteràpia, sense quimioteràpia. “Cada notícia era un agraïment de dir que bé, gràcies, gràcies, gràcies”.
La Rocío, en canvi, ha tingut un procés que ha passat per la quimioteràpia, la mastectomia i la radioteràpia. Pocs mesos després d’haver-se fet una revisió ginecològica ordinària, amb la mamografia pertinent, i en la qual tot havia sortit bé, la Rocío va notar una cosa estranya al pit i va anar al metge. A partir de llavors va començar un procés en el qual es va deixar portar pels metges. Com ella mateixa apunta “no em vaig adonar ni del que estava fent”. De fet, destaca la gran ajuda que va rebre per part dels seus fills, ja que “estava una mica perduda”.
Un dels impactes més durs per a la Rocío va ser la pèrdua dels cabells, un canvi físic que va fer visible la malaltia davant de tothom. “És una cosa que la gent et diu, el cabell torna a créixer, però és un trauma bastant fort”. Després de l’operació, el mirall es convertia en un record constant del procés. “Em dutxava, em veia al mirall sense cabells, sense el pit… és bastant dur d’acceptar-ho”.
Tant la Fina com la Rocío van explicar el diagnòstic al seu entorn: parella, germanes, fills, amistats, etc. d’entrada, però totes dues van preferir protegir a la mare, en el cas de la Fina; i al pare, en el cas de la Rocío i no dir-los el diagnòstic d’entrada. Tot i que l’entorn és clau per sentir-se acompanyada, com relata la Fina, la Rocío destaca que hi ha moments que “havia de posar-hi jo l’humor a la situació perquè no se sentissin malament les meves amigues, perquè les veia pitjor que a mi”.
Molt més enllà que un tractament mèdic
Totes dues coincideixen que el procés va molt més enllà del tractament mèdic. La Fina explica com va buscar activament maneres de cuidar-se durant la radioteràpia, tant físicament com emocionalment. “Jo també em vaig agenciar molt de la meva malaltia”, assegura. La Rocío, per la seva banda, parla de les seqüeles que han quedat després del tractament: “Et surten moltes coses, l’osteoporosi, la prediabetis…”.
Un cop acabat el tractament, la Rocío va iniciar el procés per a la reconstrucció mamària a través de la sanitat pública. Després de visitar dos cirurgians i completar les proves preoperatòries, la intervenció —prevista amb una tècnica de reconstrucció amb greix corporal— va quedar aturada per manca de cirurgians plàstics. Mesos després, la situació continua encallada, fet que li genera una sensació d’incertesa, ja que considera que la reconstrucció forma part del procés de recuperació emocional. A la sanitat privada, els pressupostos que ha rebut arriben als 39.000 euros, una opció inassumible, i els metges descarten l’ús de pròtesis a causa de la radioteràpia rebuda.
Amb la perspectiva del temps, totes dues asseguren que la malaltia els ha canviat la manera de mirar la vida. “No has de perdre mai l’esperança”, diu la Fina, que anima a cuidar el benestar propi i “agafar tu les regnes de la teva vida”. La Rocío resumeix l’aprenentatge amb senzillesa: “li treus importància a moltes tonteries”.

