El cas Collserola reobre el debat sobre religió i laïcitat a l’escola pública de Sant Cugat

El govern esmena una moció del PP que defensava l'ensenyament de la religió catòlica a l'escola pública

230428-escola-collserola-passadis-a-cugat.jpg
Passadís escola Collserola / Foto: Cugat Mèdia
-->
Enllaç copiat al clipboard

Redacció

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més

Serveis Informatius de Cugat Mèdia

Llegir-ne més
21/07/25 a les 21:12h
 |  3 minuts de lectura
Secció: Política

El ple de Sant Cugat ha aprovat aquest dilluns una moció sobre l’ensenyament de religió a l’escola pública, però no amb el contingut original presentat pel PP, sinó amb una versió esmenada per Junts i ERC que elimina les referències a la religió catòlica i a l’humanisme cristià. La moció final aposta per garantir el dret de les famílies a cursar qualsevol assignatura religiosa amb conveni educatiu, i trasllada la responsabilitat al Departament d’Educació, evitant que l’Ajuntament intervingui directament en els centres. El PP, que havia impulsat la proposta en defensa explícita del llegat catòlic i per instar les escoles públiques a garantir-ne l’oferta, ha acabat votant-hi en contra, acusant el govern de desfigurar-ne el sentit.

En el seu redactat original, el PP instava l’Ajuntament a mostrar un compromís explícit amb el dret de les famílies a escollir religió catòlica a l’escola pública, reclamava al Departament d’Educació que en garantís l’oferta sempre que fos sol·licitada, i demanava a les direccions dels centres que ho facilitessin. A més, incloïa un reconeixement al “valor de la tradició catòlica i de l’humanisme cristià” en la configuració de la societat. La regidora popular Estrella Salanova ha justificat la moció en el context de la polèmica generada arran de la petició d’un grup de famílies de l’escola Collserola per cursar religió catòlica, una demanda que, segons ha denunciat, ha generat rebuig i pressió en l’entorn educatiu.

Malgrat tot, la moció finalment aprovada ha estat la versió amb esmenes del govern municipal. Aquesta elimina el reconeixement específic a la religió catòlica i aposta per garantir l’oferta de totes les assignatures de religió reconegudes per convenis de cooperació educativa (catolicisme, islam, judaisme i cristianisme evangèlic). També es retira el punt que demanava directament a les direccions escolars respectar i facilitar aquest dret, i s’aposta per vehicular les garanties a través del Departament d’Educació. “No s’ha produït cap negativa a impartir religió als centres públics”, ha assegurat la regidora d’Educació, Carme Ardid (Junts), que també ha recordat que qualsevol possible conflicte es resol a través de la inspecció educativa.

Des del PP, Salanova ha denunciat que les esmenes “desdibuixen” la moció i ha intentat retirar la proposta, però l’alcalde, Josep Maria Vallès, no ho ha permès en considerar que el debat ja estava en curs. La regidora ha insistit que “l’assignatura de religió no és catequesi, sinó una matèria més”, i ha reclamat “respecte per la diversitat religiosa”.

La resta de grups de l’oposició han tingut posicionaments diversos. La regidora del PSC Pilar Gorina ha defensat que la llibertat religiosa és un dret fonamental i ha recordat que l’escola catalana és “plural i aconfessional”, motiu pel qual considera que el dret a rebre religió ja està recollit i regulat. Ariadna Sierra (CUP) ha acusat el PP d’intentar “vestir d’humanisme cristià una ofensiva ideològica” i ha defensat que la polèmica al Collserola ha estat una expressió legítima de “discrepància”.

En una línia similar, Aina Balada (En Comú Podem) ha defensat que una escola laica no exclou les religions, sinó que evita l’adoctrinament i garanteix la diversitat. “La cultura no només s’explica des del catolicisme”, ha afegit, tot criticant el que considera una “visió nacionalcatòlica” del PP. Marcos Rodríguez (Vox) ha anat més enllà i ha reclamat que la religió sigui una assignatura obligatòria, tot defensant el seu valor formatiu i de transmissió de valors.