Aquest 2026 se celebra el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, un dels arquitectes amb més renom del país. La seva obra ha marcat un precedent en l’arquitectura catalana, fins al punt que molts han begut de la seva influència per fer les seves creacions. Un d’ells va ser Cèsar Martinell, l’arquitecte que va construir el Celler Modernista de Sant Cugat.
Del projecte inicial a la realitat
Cèsar Martinell va ser l’encarregat de construir la majoria de cooperatives agràries i, especialment, cellers, que es van fer sota l’empara de la Mancomunitat de Catalunya. L’objectiu d’aquests edificis era donar impuls a l’agricultura i, en aquest cas, concretament a la producció del vi, que havia entrat en crisi a finals del segle XIX a causa de la plaga de fil·loxera i la sobreproducció. El Celler Modernista de Sant Cugat va ser un dels últims que es va construir, l’any 1921.
Ara bé, el projecte inicial de Martinell no té res a veure amb el que es va acabar fent. L’historiador Domènec Miquel explica que, en un principi, aquest celler havia de ser “el més gran de tots els que s’haurien construït” a Catalunya. Aquest estava dissenyat per tenir unes naus paral·leles i una nau transversal al darrere. La falta de pressupost, però, va fer que no es pogués tirar endavant aquesta idea, i finalment es va acabar construint només la nau transversal posterior: la sala d’elaboració del vi. Més endavant es van construir les sales de fermentació i conservació, però aquestes ja no van seguir el mateix estil arquitectònic modernista de Martinell.
L’element gaudinià
El Celler, com el su nom indica, és d’estil modernista, un estil arquitectònic que l’educador del Museu de Sant Cugat i doctor en Història Contemporània Xavier Fleck explica que és difícil de definir. Fleck diu que els arquitectes d’aquesta branca tenien l’objectiu de fer edificis que fossin “macos però moderns”, fugint, per una banda, de l’estil neogòtic i, per l’altra, de construccions més “industrials” com podria ser la Torre Eiffel. A més, els materials que utilitzaven per a la construcció també eren moderns. En aquest sentit, el Celler Modernista de Sant Cugat buscava jugar amb aquesta estètica moderna.
Ara bé, més enllà de l’estètica, també calia fer front a dos reptes arquitectònics importants: per una banda, que l’edifici fos alt i, per l’altra, que fos incombustile. Aquest últim, Martinell el va aconseguir amb l’ús de maons com a material de construcció, i l’alçada la va aconseguir amb els arcs parabòlics, un element molt utilitzat per Gaudí que, segons Domènec Miquel, presenta avantatges respecte els arcs de mig punt i els arcs ogivals, ja que “no hi ha empentes laterals, sinó que tot va seguint l’arc, i llavors no necessites que hi hagi contraforts”. “És una gran solució que va trobar Gaudí i que després, sobretot, la va aplicar en Cèsar Martinell”. El Celler Modernista de Sant Cugat, per tant, beu directament de l’estil gaudinià, i posa en valor aquesta construcció de caràcter agrícola que es troba al centre del municipi.
Un museu a l’aire lliure
A finals dels anys 80 l’activitat econòmica agrícola va anar en decadència i això va motivar l’enderroc de la sala de fermentació i conservació. El Celler va deixar de tenir un ús productiu, però se’n va voler conservar la sala d’elaboració, construïda amb l’estil modernista de Martinell. L’espai s’ha utilitzat per fer-hi diferents actes com ara concerts o xerrades, i s’hi ha dut a terme un petit procés de museïtzació, per tal que s’hi puguin fer visites guiades i conèixer-ne la història.
