El Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBM) és, es podria dir, el taller de reparacions de les obres d’art. Per les seves instal·lacions hi passen tota mena de peces de gran valor patrimonial que s’hi estaran una bona temporada per tornar a lluir com es mereixen. La directora del CRBM, Mireia Mestre Campà, obre les portes del centre a Cugat Mèdia per mostrar com estan duent a terme la restauració d’una peça que els va arribar a les mans d’una manera totalment casual. Es tracta d’una pintura sobre tela de grans dimensions que representa el judici de Crist i que van trobar en molt mal estat a l’església de Sant Maria de Guissona, a la Segarra.
Una pintura pedagògica
Sobre una gran taula descansa aquesta pintura a l’oli sobre tela de més de tres metres d’amplada i probablement datada entre finals del segle XVI i principis del XVII. Explica Mestre Campà que l’obra mostra el judici de Crist davant Caifàs i Pons Pilat. Aquests tipus d’obres servien com a eina pedagògica a l’època de la Contrareforma i van gaudir d’una gran difusió per Europa per mitjà de gravats i versions semblants que es poden trobar en diversos museus.
Desmuntatge del marc original de la peça / Foto: Cedida CRBM
Un treball lent i meticulós
La pintura prové de l’església de Santa Maria de Guissona, a la Segarra, i, recorda la directora del CRBM, la van trobar molt deteriorada en un celobert exposat a la humitat. Davant el risc que es perdés l’obra es va decidir el seu trasllat a Sant Cugat com a mesura de salvaguarda. El procés de restauració és lent i complex. El vestidor de la pintura, és a dir el marc on venia, és l’original i ha estat tractat contra els corcs. Pel que fa a la tela, molt fràgil i deformada, apunta Mestre Campà que ha requerit neteja, fixació de la policromia i un treball de microsutures per arreglar els estrips que presentava.
Així de malmesa es va trobar l’obra / Foto: Cedida CRBM
Per sort, la composició pictòrica es conserva al 90% i les zones amb pèrdues no es reintegraran visualment, sinó que es deixaran com a llacunes neutres per facilitar-ne la lectura. La restauració porta en marxa dos anys i mig i es preveu que duri com a mínim un any més, condicionada per la disponibilitat de recursos econòmics. La raó és que, el procediment habitual que segueix una obra perquè arribi al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya és perquè han rebut una subvenció de concurrència pública. Això vol dir que, els propietaris de les obres (ajuntaments, museus, entitats privades o públiques) presenten un projecte i reben una ajuda econòmica per finançar la restauració. En canvi, puntualitza la responsable, aquesta peça no va seguir aquest procediment. Va arribar al centre simplement perquè estava en risc de desaparèixer per les males condicions en què es trobava. És per això que ha estat una actuació excepcional, feta amb recursos propis del centre i en els moments en què el personal ha pogut entre feina i feina.
L’objectiu final és retornar l’obra a Guissona, al mateix espai de museografia dins de l’església, on ja s’exposen altres peces restaurades pel Centre.
