El Centre Popular Andaluz rebutja l’oferta de compra de l’Ajuntament i no vendrà l’edifici

L'entitat ja no necessita vendre les instal·lacions un cop resolts els problemes econòmics

-->
Enllaç copiat al clipboard
03/02/26 a les 17:46h
 |  3 minuts de lectura
Secció: Societat

L’Assemblea del Centro Popular Andaluz (CPA) ha decidit aquest diumenge per unanimitat no vendre l’edifici de la seu i continuar l’activitat a les instal·lacions del passeig de Francesc Macià, ha avançat a Cugat Mèdia la presidenta en funcions de l’entitat, Leonor Gómez. L’assemblea portava a votació si s’acceptava l’oferta de compra de l’Ajuntament per 1.678.000 milions i així resoldre els problemes econòmics que el CPA va exposar el 2021. Cinc anys després, la situació de l’entitat ha canviat. El CPA va liquidar la hipoteca l’estiu passat i, amb unes finances sanejades i “molta austeritat”, es veu capaç ara de sufragar les despeses.

“Ha passat massa temps i al final no va ser fins al novembre que vaig rebre per whatsapp un esborrany de proposta de compra”, exposa Gómez. I als socis, la proposta, no els va convèncer. Segons la documentació facilitada, l’Ajuntament volia adquirir l’immoble abonant dos xecs. Un d’1.400.781 d’euros per a l’entitat i un segon, de 277.218 euros, per a l’empresa municipal d’habitatge PROMUSA, corresponent a l’IVA actualitzat que el CPA tenia pendent pagar arran de la compra de la seu el 2004.

Escolta-ho

Leonor Gómez

“Encara se’ns reclama el deute amb Promusa, això per a nosaltres ja està eixugat i els santcugatencs no l’haurien de pagar”

L’IVA de la compra del local, encara pendent

La fórmula per eixugar aquest IVA ha agafat per sorpresa els socis del CPA, ha dit Gómez: “Nosaltres pensàvem que això ja ho havia resolt l’Ajuntament arran del conveni de 2015 en què a canvi d’assumir el deute els cedíem l’ús del teatre per a la ciutat”. La presidenta afirma que, durant aquest temps, les entitats de Sant Cugat no han usat el teatre. “Jo només sé que nosaltres cada cop que volíem usar el teatre havíem de demanar permís a Cultura, com una entitat més, tal com deia el conveni”. La presidenta del CPA no entén com aquest deute està encara pendent quan un conveni el resolia fa 11 anys. També posa sobre la taula que l’actual govern els va traslladar que el conveni “no estava ben fet”.

Un conveni que expira a finals de febrer, moment en què el teatre tornaria a mans del CPA. Gómez reivindica que l’entitat considera que ha quedat deslliurada d’aquest deute.

Nova etapa per al CPA

Després d’anys de travessia pel desert, el CPA obre una nova etapa. Enrere queden els problemes econòmics agreujats per la pandèmia que van portar l’entitat a oferir l’Ajuntament l’adquisició de l’edifici. Gómez es mostra decebuda per la gestió que van fer el tripartit i el govern actual. Al govern de l’alcaldessa Ingla li retreu que “mai no traslladessin a la Generalitat l’expedient de compra”. Sobre el govern Vallès lamenta que hagi trigat tant a oferir una proposta d’adquisició. Cal dir que l’Ajuntament va modificar el pressupost el maig passat per possibilitar l’operació, un cop va sortir de la tutela financera de la Generalitat. L’eventual compra del CPA també estava contemplada en les inversions de 2026, si hi havia acord amb l’entitat. No ha estat així.

Recuperar l’esplendor perduda

L’assemblea de diumenge passat també va significar la dimissió de l’actual junta per a la convocatòria d’eleccions. Leonor Gómez diu adeu amb la sensació d’haver fet els deures i haver resolt la carpeta incòmoda dels problemes econòmics. “Ara és moment de fer el rellançament del CPA”, diu esperançada, tot i fer un pas al costat. No presentarà candidatura a la presidència per motius laborals. Recuperada la gestió del teatre i amb les aportacions dels socis, les activitats i la concessió del restaurant poden tirar endavant. La nova presidència assumirà reptes com el nou projecte del Centro i la restitució de la caseta de Festa Major. De moment, el pas del temps ha estat el millor aliat del CPA: ha resolt el problema econòmic i podrà celebrar els 20 anys de la nova seu sense moure’s de casa.