Mai havíem vist Espanya tan grisa. Parlo dels plafons que han fet de ‘decorat’ en el debat multimèdia que han protagonitzat els partits amb motiu d’aquestes eleccions. En el silenci de la sala d’actes de la Casa de Cultura, l’Anna -que moderava el debat- i jo -que li feia de cangur- estàvem ajupides recollint cartrons i paperots quan entra la candidata del PSOE. Menuda i tranquil·la, somriu a ‘les mestresses’.
Poc a poc, la sala va omplint-se de gent. Els tècnics i càmeres van amunt i avall, donant forma a un plató que ja voldria TV3 quan va iniciar les emissions! Els candidats passen per maquillatge, un dels moments claus del compte enrere: és importantíssim marcar la diferència entre un bronzejat David Meca i Madame de Tourvel. La Mònica fa l’esprint final per controlar que tot està apunt per a la realització audiovisual (cosa fàcil després de l’aventura dels Premis Ciutat de Sant Cugat). Nacho deixa caure flaixos per captar els nervis del moment (i per tocar la pera al personal). Un polític capta la instantània del representant de CiU sotmès als plomalls del maquillatge (‘això pel meu bloc’). I la candidata del PP, enfebrada, repassa apunts amb ‘el cap i el cor’. I en Juanmi passeja les galtes vermelles davant el seu plató, la seva creació. Què gran ets, company! I jo no deixo de mirar el piano de la sala. Sé que està tancat, però dia que passo per aquella sala, dia que intento obrir-lo. Em feia il.lusió tocar les blanques i les negres. Però, em vaig conformar amb col.locar a l’Anna el ‘pinganillo’, barrejant-li els nervis amb els rínxols. Va ser la reina del cronòmetre. Cosa que va demostrar a les candidates (elles, més que ells, van tenir la necessitat d’interrompre i no respectar els temps marcats…). Tres, dos, un… Prenc seient a realització i observo a Paul, amb la cara il·luminada per un munt de càmeres; parlant amb ell mateix, fent ballant el dit d’un botó a l’altre… Vaig quedar embadalida, comprovant que el món de la comunicació és un reialme encara per descobrir… I després la vida es paralitza pel debat de ZP-Rajoy! Què vingui la gent a Cugat.cat, aquí hi ha màgia de veritat… Petites espurnes…
