El compost, segons l’Agència de Residus de Catalunya, és “un adob orgànic molt apreciat en agricultura i jardineria, que s’obté de la descomposició dels residus orgànics mitjançant un procés de compostatge”. Aquesta transformació dels residus en adob contribueix en la lluita contra el canvi climàtic, ja que, al no arribar a l’abocador, es deixen d’emetre gasos d’efecte hivernacle com per exemple, el metà.
Molts d’aquests residus es tracten en plantes de compostatge, però, a més, també hi ha l’opció de generar-ne a casa, de manera que se’n pot fer un ús propi, per exemple, per cultivar l’hort o les plantes del jardí. Això és precisament el que fan al barri de Sol i Aire. Fa uns anys, el 2014, l’Ajuntament va engegar una prova pilot perquè veïnat tingués el seu propi compostador i poguessin gestionar els seus propis residus orgànics.
Una de les veïnes que ho fa és l’Águeda Escribano. Fa més de 60 anys que genera el seu propi compost, però, quan es va posar en marxa aquesta iniciativa, l’Ajuntament li va proporcionar un compostador que, segons explica, li va facilitar aquesta gestió de residus: “Vaig començar a fer el compostatge perquè m’agraden molt les plantes i l’hort. Ho feia en una muntanya a baix, a l’hort, i l’Ajuntament em va preguntar si volia un compostador. Vaig dir de seguida que sí”.
Casa seva, de fet, està dissenyada per facilitar-li aquest autocompostatge: a la cuina, l’Águeda hi té un forat per on tira les restes d’aliments com peles de cítrics o closques d’ou, i van a parar en un cabàs. Aquest el buida dins el compostador, on ho aireja i ho barreja amb fulles seques. D’aquí és d’on, al cap del temps, en traurà el compost per poder utilitzar per al seu hort i les plantes del jardí, de les quals n’està molt orgullosa. L’Águeda, a més, també n’aprofita el líquid concentrat que es filtra a causa de la humitat del compost, i el dilueix amb aigua per utilitzar-lo per regar.
Compostadors comunitaris
Altres veïns de Sol i Aire, però, opten per fer aquest procés de compostatge a través dels compostadors comunitaris que tenen situats a l’entrada del barri. La Isabel Aibar, per exemple, explica que va començar fent-lo a casa seva, però que, en un moment determinat, li van entrar porcs senglars i li van destruir part de les tanques que tenia al jardí. Com ella, molts altres veïns també van tenir el mateix problema, i va ser el motiu pel qual van decidir passar-se a aquesta opció.
Ara bé, també se’n beneficien, ja que quan el compost és madur, diu, els en reparteixen bosses per tal que en puguin fer un ús propi per als seus cultius: “De tant en tant, quan està ple o quan està bé, ho treuen, fan bossetes i ens ho donen als veïns. Tenim un local, ho deixen allà i hi ha una senyora que es cuida de trucar-nos i repartir-nos la terra”.
Amb aquest autocompostatge, a Sol i Aire contribueixen a retornar al sòl els nutrients i es tanca així el cicle de la matèria orgànica. Una opció beneficiosa per al medi ambient, i també per a l’autoconsum.
