El magazín ‘Connectats’ de La Xarxa, produït per Cugat Mèdia, fa una mirada als 12 mesos de pandèmia. Pel programa hi han passat diferents testimonis que expliquen com han viscut aquest any.
En primera línia
Marta Serra és metge de família i va patir el sobreesforç del sector sanitari en els mesos més durs. En el seu cas, va haver de canviar de feina: va passar del CAP Valldoreix a formar part d’un equip d’atenció de les residències de Sant Cugat. Reconeix que al principi va afrontar la situació amb por, per la poca preparació que hi havia: “No teníem les eines ni les habilitats per enfrontar-nos a una situació així”. Ara bé, admet que professionalment ha estat un any satisfactori, tot i les desgràcies viscudes i la dificultat de mantenir l’estabilitat personal i emocional durant les llargues setmanes de feina, de dilluns a diumenge. El ‘Connectats’ també recull el testimoni del carnisser santcugatenc Jordi Feliu, que explica com el coronavirus li ha canviat a vida: s’ha recuperat després d’haver estat dos mesos en coma a causa de la malaltia. Els metges li donaven poques opcions: “Després d’una setmana malalt, van avisar la meva família per visitar-me a tall de comiat”, relata. Afortunadament, ara ja pot fer vida pràcticament normal, però les seqüeles no li permeten treballar i ha hagut de tancar el seu negoci. Tot i això, el mal tràngol l’ha ajudat a veure la vida amb mentalitat positiva per tirar endavant.
L’arribada del teletreball
El teletreball i la convivència de pares i fills ha estat el dia a dia de moltes famílies. En el cas de l’Inma, la condició de família monoparental va agreujar el seu dia a dia i va sofrir molt estrès i angoixa, ja que havia de combinar la feina amb l’atenció a una filla de quatre anys. Les mesures d’obertura i desescalada l’han alliberada: “Veure que les escoles han engegat molt bé m’ha permès respirar i tornar a la feina presencial”, explica.
La crisi econòmica
El cas del Jordi reflecteix la crisi del sector de l’hostaleria i la restauració a causa de les mesures de contenció i prevenció del virus. Es dedica a la distribució de bars i restaurants i tot plegat va canviar d’un dia per l’altre. L’empresa va haver d’acollir-se a un ERTO, però es va passar tres mesos sense cobrar per problemes administratius: “Els números de compte no quadraven i ningú agafava el telèfon, l’empresa no sabia qui havia de fer la reclamació”, es queixa. El Jordi actualment només pot treballar quatre hores i s’ha hagut de buscar la vida per arribar als ingressos mínims fins que es flexibilitzi la situació de l’hostaleria. Reclama, sobretot, que se’ls deixi “fer la nit”.
