Una parella que vesteix armilles verdes s’acosta a un barracó a la Floresta, a tocar d’una zona boscosa propera a Can Llobet. A primer cop d’ull, sembla abandonat. L’home fa sonar un xiulet i d’entre la vegetació comencen a aparèixer gats. “Venim a posar menjar i aigua”, explica Santi Martí, del Cau Amic, un dels voluntaris que tenen cura dels gats de carrer. A Sant Cugat hi ha almenys 241 colònies de gats, segons dades de l’Ajuntament, que calcula que com a mínim hi ha 2.350 felins a l’aire lliure.
La Llei 7/2023 estableix que els ens locals (els ajuntaments) són els responsables de les colònies de gats al seu terme municipal. Per tant, tenen l’obligació de gestionar-les amb una programació integral i mètodes no letals; la normativa estableix l’objectiu de reduir la població progressivament i facilitar una convivència pacífica.
Amb la normativa, per tant, els ajuntaments han de pagar, directament o a través d’una subvenció, el menjar, que distribueixen persones voluntàries autoritzades. En el cas de Sant Cugat, s’organitzen sota el paraigua del Cau Amic i la Plataforma Animalista Sant Cugat (PAS).
Des del Cau Amic, es queixen que l’Ajuntament de Sant Cugat no està donant compliment a la normativa. “La llei atribueix un volum de responsabilitat molt més gran del que hi havia abans als ajuntaments”, explica el tinent d’alcaldia de Benestar Animal, Carles Brugarolas, que argumenta el consistori s’hi està adaptant. És per això que planteja que cal fer “un reforç dels recursos”.
El pressupost municipal destinat el 2025 a la gestió dels gats de carrer és de 286.301,80 euros. Aquesta xifra es distribueix en tres partides: 46.307 euros per al programa CER (Captura, Esterilització i Retorn); 235.994 euros per a la recollida i atenció d’animals perduts o abandonats, especialment cadells i mares lactants de colònies, així com gats adults ferits; i finalment, 4.000 euros en subvencions per a alimentadors i entitats protectores.
Des de l’any 2013 i fins al 15 de juliol de 2025, l’Ajuntament ha dut a terme 2.758 esterilitzacions. Entre l’1 de gener i el 15 de juliol d’enguany, ja s’han esterilitzat 174 gats. L’any passat, van passar per aquest procés 204 gats; una cinquantena menys que el 2023 i el 2022. Els anys 2019 i 2021 despunten, amb més de 300 esterilitzacions.
Més recursos
Malgrat tot, els alimentadors demanen més compromís. “No tot costa diners, és una qüestió d’actitud”, apunta Santi Martí, del Cau Amic. Reclama que es reforcin els punts d’alimentació perquè quedin protegits de gossos, senglars i persones.
També demana que es faciliti el seguiment dels gats que queden sota la tutela de la protectora Caldes Animal, adjudicatària de la recollida d’animals. “Tenim reticències a enviar-los perquè els perdem la pista, i si fa anys que alimentes una colònia, tens un vincle amb ells i t’agradaria saber de la seva sort”, reflexiona.
La gatera municipal, en desús
A finals del mandat passat, el govern (ERC, PSC i CUP) va donar per finalitzada la construcció d’una gatera municipal. Han passat més de dos anys i aquest espai es troba en desús, ja que la licitació que es va fer per gestionar-la va quedar deserta. “Tenim molts casos de gats convalescents que podrien estar-hi confinats”, ha lamentat Martí.
La situació dels gats de la carretera de Rubí
L’Ajuntament ha defensat la seva actuació davant les crítiques de la PAS quant a l’abandonament d’una colònia felina a l’antic assentament de xaboles de la carretera de Rubí. Fonts municipals asseguren que els tècnics s’hi van “personar físicament i en diverses ocasions per avaluar la situació i plantejar mesures viables per millorar-la”. Ara, des del consistori consideren que l’espai està “ben habilitat per a l’acollida de les colònies”, però admeten que cal “garantir un bon accés” per als alimentadors.
