Quan pensem en haver de passar un dol, sovint ens ve el cap que el motiu és la pèrdua d’un ésser estimat. Ara bé, més enllà d’això, hi ha moltes altres situacions que també comporten dur a terme aquest procés: una ruptura sentimental, un canvi de domicili, haver de marxar a un altre país de residència, un canvi en l’estat de salut o el distanciament amb una amistat són alguns exemples que ens poden portar a passar per un procés de dol que ens pot afectar més o menys en funció de la manera de ser de cadascú.
Paula Manríquez, referent de benestar emocional del CAP de Can Mates, defineix el dol com un “procés d’adaptació emocional a un canvi a la nostra vida”, i explica que, independentment del motiu que el provoqui, s’hi acostumen a associar una sèrie de símptomes comuns. A nivell cognitiu apareixen molts pensaments recurrents, com ara, “i si…”, o “què podria haver fet si…”, i molta dificultat per concentrar-se. També es pateixen símptomes a nivell físic com alteracions de la gana, la son i molt cansament. Manríquez també parla d’una certa tendència a l’aïllament de la persona, irritabilitat i, sobretot, unes ganes de plorar molt intenses.
Fer front a un procés de dol
Primer cal entendre com funciona. És per això que Manríquez posa el focus en el fet que, més que superar el dol, el que cal és transitar-lo: “A vegades ens imaginem que el dol és un procés dolorós que és com una taca que afecta tots els àmbits de la nostra vida i, sovint, pensem que aquesta taca s’anirà fent petita. No va tant així, sinó que, més aviat, nosaltres aprendrem a créixer un altre cop al seu voltant, entremig, intentant adaptar-nos a aquesta nova situació, més que no pas fer-la desaparèixer. Conviurem o integrarem aquesta nova informació”.
Un cop entès aquest funcionament, la referent de benestar emocional explica algunes eines que poden ajudar a sentir-se millor quan s’està passant per un procés d’aquestes característiques. Es tracta de petites rutines i coses molt bàsiques com, per exemple, descansar, alimentar-se bé i moure el cos. “Són coses senzilles, però potencialment molt reguladores”.
D’altra banda, també recomana parlar les coses, verbalitzar-les, i construir un relat que comenci a tenir sentit per a la persona, ja que això ajudarà a anar fent-se a la idea que una determinada situació ha canviat. Manríquez remarca que és important escoltar el propi cos i veure què ens demana en cada moment, però recorda que també cal assumir que, per estar millor, la persona ha d’estar disposada a fer passos endavant. Per tant, cal trobar un “equilibri entre l’autocura i l’autosabotatge”. I en cas de necessitat, sempre acudir a professionals que puguin donar més eines per fer front a aquesta situació. Al CAP Valldoreix, per exemple, els dimecres a les 10:15 h s’ofereix un grup de dol.
Les 5 fases del dol
L’autora suïssa-estatunidenca Elisabeth Kübler-Ross va fer una categorització del dol l’any 1969 en la qual dividia el procés en cinc fases diferents: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Si bé són fases per les quals es passa durant aquest procés, cal tenir en compte que no es tracta d’una cosa lineal, sinó que cadascú hi transita al seu ritme i, a vegades, en dues o més fases alhora. Manríquez aclareix que el fet que això li passi a una persona i a una altra no significa que la primera estigui pitjor o viceversa, sinó que “el dol no entén de calendaris”, i cadascú té es pren el seu ritme i el seu temps per tal d’afrontar una nova situació que apareix a les nostres vides.
