Entre els caminis i corriols del Parc Natural de Collserola s’hi amaguen diferents construccions, en millor o pitjor estat de conservació, que formen part del nostre patrimoni històric, un testimoni del que havia estat la civilització d’aquesta zona en el passat. Un dels elements que s’hi poden trobar és el forn ibèric, l’origen del qual cal situar-lo entre els segles I i II a.C. Es troba al costat de l’Ermita de Sant Adjutori.
Ibèric o romà?
Les restes del forn les van trobar a principis dels anys seixanta, concretament l’any 1962. L’historiador Domènec Miquel explica que van ser un grup d’aficionats a l’arqueologia, amb Llibert Piera al capdavant. Aquests es van posar d’acord amb el Museu Arqueològic de Barcelona per fer-hi una primera excavació. A prop hi van trobar restes ibèriques, les quals es va suposar que provenien del forn, i per això se li va atribuir que es tractava d’un forn ibèric. Domènec Miquel, però, explica que això no es pot donar per fet, ja que als voltants de Sant Adjutori també es va trobar molta ceràmica romana. De fet, malgrat que els ibers els situem en una època anterior, les dues cultures van arribar a coexistir durant uns anys. A més, Miquel explica que les característiques físiques dels forns de ceràmica ibèrica i romana són “exactament les mateixes”, de manera que això dificulta encara més saber-ne l’origen amb exactitud.
Pel que fa al seu estat de conservació, aquest és bo. L’any 2003 es va fortificar el forn amb una reixa tancada per evitar que la gent hi pogués accedir i malmetre’l. Domènec Miquel comenta que “la conservació d’aquest forn és bastant excepcional”, ja que es manté pràcticament tota la graella sencera.
La producció de ceràmica a Collserola
El fet que el forn sigui relativament gros porta a pensar que, durant aquella època, a Collserola hi havia una producció de ceràmica prou elevada. Miquel pensa que podria ser que fos al servei d’una vila antiga, de la qual només s’han trobat indicis, però no restes com a tal. L’altra opció que planteja és que aquesta ceràmica s’enviés cap a Barcelona o cap a la banda del Vallès. En el primer cas, comenta que el transport seria complicat, i en el segon, que allà hi havia argiles millors que les de Collserola, de manera que, per a ell, la primera hipòtesi és més probable.
Per a l’historiador, aquesta hipotètica vila es trobaria en cas que, fent unes obres, es trobés algun indici que justifiqués una posterior excavació.
