Sant Cugat té un teixit associatiu molt gran que afavoreix la participació ciutadana, segons s’ha posat de manifest a la primera sessió del Congrés de la Ciutat. Els assistents asseguren que hi ha elements formals de participació, però que no s’impulsen amb prou decisió.
A l’espera que, en les pròximes setmanes, es publiquin les conclusions de la jornada sobre “Participació ciutadana i crisi de representativitat”, les primeres impressions apunten aspectes positius i negatius de Sant Cugat en aquest àmbit. Als cinc tallers de debat, els assistents han assenyalat la riquesa d’entitats de la ciutat com un dels seus punts forts. També consideren que el consistori compta amb bons mecanismes de participació, com els consells de districte o el propi Reglament Municipal. Però els congressistes posen una nota negativa a l’aplicació pràctica d’aquestes eines, tal com explica el coordinador del Congrés Jordi Casas:
La crisi de representativitat també s’ha analitzat, des d’un punt de vista més teòric, a la sessió plenària. Segons han explicat dos dels conferenciants, a l’hora d’impulsar la participació acostumen a sorgir dificultats similars. Els principals obstacles els avança Jordi Casas:
A la sessió teòrica, el responsable de Participació Ciutadana de l’ajuntament de Rubí també ha explicat l’experiència de la ciutat veïna en l’elaboració dels “pressupostos participatius”, des de fa 4 anys. Les conclusions d’aquesta primera sessió del Congrés també recolliran les propostes que han fet els participants. Entre altres punts, han recomanat redefinir el funcionament i abast dels Consells de Districte i coordinar el teixit associatiu.
