El guitarrista, compositor i docent santcugatenc Oriol Saltor presenta el seu nou senzill “On eres tu” on també canta i explica la gira d’aquest estiu en diferents espais de Catalunya en dues formacions, la primera amb el seu germà Jaume i la segona amb un grup augmentat amb teclats i percussió. Alhora es fa un repàs en l’entrevista dels seus principis amb 11 anys derivant amb el temps amb formacions inicials com “La porta dels somnis”, trio amb Virgínia Martínez i el seu germà, o intervencions especials com la seva participació protagonista a la guitarra elèctrica amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat del seu disc Saltofler, homenatge a Mark Knopfler que va ser el primer a tocar elèctrica sense pua, amb arranjaments del també santcugatenc David Bozzo. Recorda els àlbums instrumentals dels Saltors com “Rumbeando”, “Cordes de plata” o el seus individuals com “Mirall” o “Cristalls” confirmant la seva continuïtat afegint la seva faceta com docent i la continuïtat un ampli àmbit d’estils.
Una forma d’entendre la música que confirma a continuació el pianista, compositor i docent Carles Marigó, blanenc de naixement, que aquest divendres és el protagonista del concert de l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Xavier Puig al Teatre Auditori Emma Vilarasau, on s’estrenarà mundialment el seu Concert per a piano i orquestra, una obra que és el fruit d’una feina de més de 2 anys que recull, com és habitual en la seva obra experimentació sonora i la tècnica depurada d’un pianista que ha començat en el món de la música d’arrel popular i que ha anat derivant, sempre amb la base d’una evolució marcada per la clàssica amb l’empremta inconfusible i fonamental del seu pas per l’ESMUC de Barcelona. La seva àmplia carrera compren “Jàzzica”, una proposta de piano sol en què la música es construeix en temps real, movent-se entre la tradició clàssica i la improvisació. “Breaking Bach”, amb piano, contrabaix i percussió, un projecte de trio basat en J. S. Bach que es reimagina a través del ritme, la improvisació i el groove. “Llums i ombres”, amb piano i orquestra de corda conduïda des del seu instrument amb llenguatge viu i contemporani i, finalment, “Inner voice”, amb piano, percussió i intel·ligència artificial i visuals. Una proposta en directe on els tres elements esmentats esdevenen part activa del cos musical.
En la seva homilia Eduard Jener es pregunta si són possibles les arts escèniques només en català donades les circumstàncies que vivim i que, en aquest mateix programa, es confirmen.
