Els carrers de Sant Cugat fa més d’un any que s’han omplert de pintura vermella. Concretament, d’uns cercles que assenyalen trams de vorera en mal estat que poden ser perillosos i provocar caigudes. Aquestes marques són fruit d’una iniciativa del Consell de la Gent Gran, que va néixer fa mesos amb l’objectiu d’alertar els veïns d’aquests punts. Abans d’emprendre aquesta acció, el Consell ja havia impulsat una prova pilot amb el suport dels agents cívics i la Policia Local, en el marc del projecte Camins Segurs, per detectar i prendre nota d’entrebancs i voreres malmeses. Segons lamenta el vicepresident del Consell de la Gent Gran, Joan Cortadelles, aquestes observacions mai no han tingut cap continuïtat ni resposta municipal.
La decisió de començar a assenyalar l’estat de les voreres es va prendre en un context en què les caigudes eren “habituals”. “Cada dia hi havia accidents”, assegura Cortadelles, que recorda casos de persones grans que s’han trencat el fèmur, el canell o el braç. Lamenta especialment l’impacte que tenen les caigudes en la gent gran, ja que poden derivar-se en complicacions que causin, fins i tot, la mort. Segons explica, el consistori té sobre la taula “milers de denúncies” relacionades amb l’estat dels carrers, però la majoria no haurien prosperat o encara no han estat ateses. En aquest sentit, Cortadelles remarca la situació d’algunes persones que han patit lesions després de caure pel mal estat de les voreres: “No han rebut ni un duro”.
Joan Cortadelles
Tres anys esperant una indemnització
“Vaig posar el peu en una rajola enfonsada, vaig caure de cap i em vaig trencar l’húmer esquerre”, explica la Carme Artés, de 77 anys. Va portar el braç en cabestrell durant més d’un mes i assegura que no podia fer res sola: “No em podia cordar els sostenidors, el meu marit m’havia d’ajudar a tot”. Tot i presentar fotografies i informes mèdics, i que l’asseguradora municipal es mostrava disposada a pagar, assegura que l’Ajuntament es va negar a assumir la franquícia de 1.800 euros i el cas va quedar encallat. L’advocat que porta el cas va calcular que li correspondrien uns 8.000 € d’indemnització, segons els dies de baixa i els barems legals. “Si haguessin pagat la franquícia, jo ja hauria cobrat”, lamenta.
Un cas molt semblant és el de l’Esteve Mallorquí, de 76 anys, que va caure mentre caminava pel carrer Santiago Rusiñol, on hi havia obres. “Vaig veure que el terra s’acostava molt ràpidament i em vaig trencar l’húmer”, relata. Va passar un any fent rehabilitació i denuncia que el consistori “fa veure que no sap res del seu cas”. “Sembla que esperin que ens cansem i ho deixem córrer“.
Carme Artés i Esteve Mallorquí
Tots dos van iniciar el procés amb el suport d’un advocat, però expliquen que topen amb l’incompliment de la part municipal. “Per cobrar són molt puntuals, però per pagar no ho són“, diu l’Esteve, que assegura que no ho fa pels diners, sinó per responsabilitat: “Hi ha molta gent gran que pot caure com jo“.
A l’espera del pla de voreres
El novembre de 2024, l’Ajuntament va anunciar una inversió de 19,7 milions d’euros per arranjar voreres i asfaltar carrers entre 2025 i 2030. El pla preveu actuar sobre més de 150 vies repartides per sis barris de la ciutat i inclou obres com la reparació d’escocells, la millora de l’accessibilitat als passos de vianants i l’ampliació de voreres en zones amb molta afluència. Les intervencions es prioritzaran segons criteris tècnics, tenint en compte l’estat de conservació dels paviments, la intensitat del trànsit i la presència d’equipaments i centres escolars.
Tot i que l’execució principal s’ha anunciat per als pròxims anys, aquest juliol ja ha començat la primera fase del pla amb el reasfaltatge de 36 carrers de diferents punts del municipi. Aquesta actuació, pressupostada en 1,5 milions d’euros, inclou vies com l’avinguda de Can Volpelleres, el carrer de Montserrat i el carrer de Joan XXIII.
Per a Joan Cortadelles, vicepresident del Consell de la Gent Gran, la notícia no és suficient. “Ens van dir que la solució era un pla de voreres que al començament es va anunciar com de l’any 2025 al 2032. Ens va semblar una broma de mal gust que la gent gran no es mereix”, lamenta. Per a Carme Artés, que va estar vuit mesos de baixa, la situació actual és insostenible. “Quan camines sembla que toques el piano, perquè totes les rajoles es belluguen”.
