El dia 27 de juliol és Sant Cugat, un dels patrons de la ciutat i el que li dona nom. Però, què en sabem de Cugat i de la seva història? Entre les fonts històriques i les llegendes transmeses ens podem fer una idea de qui era, com va arribar a aquesta regió i com va ser el seu martiri. Ho explica a Cugat Mèdia el doctor en Història de l’Art, educador i guia del Museu del Monestir, Jorge Rodríguez Ariza.
Segons la tradició, Cugat va néixer al nord d’Àfrica, probablement a l’actual Tunísia, en una família acomodada. Mercader de professió, la seva vida fa un gir radical quan sent la crida del cristianisme. Juntament amb un amic o germà, Feliu, decideix viatjar a l’actual Catalunya per ajudar les comunitats cristianes perseguides durant l’època de l’emperador romà Dioclecià.
La seva capacitat de convicció fa que guanyi seguidors i que, inevitablement, cridi l’atenció de les autoritats romanes. Davant la negativa de renunciar a la seva fe, Cugat és detingut i sotmès a diversos martiris que la tradició cristiana ha convertit en llegenda.
Les fonts parlen d’intents de cremar-lo viu que fracassen misteriosament, bastonades fins a l’esquinçament del seu cos (arribant al punt que, segons el relat, es cus ell mateix les vísceres), i finalment la seva mort per decapitació. Una forma de martiri carregada de simbolisme: “la decapitació és, moltes vegades, l’últim martiri dels màrtirs”, explica Rodríguez Ariza, “però també és un acte de creació, des d’un punt de vista simbòlic o poètic”.
Quan es funda el Monestir de Sant Cugat, al segle IX, la figura del màrtir ja forma part de la memòria local. S’hi conserva el que es considera la seva tomba, situada al presbiteri de l’església abacial. Al seu voltant, l’espai sacre manté viva la llegenda, reforçant la identitat de la ciutat que creix al seu voltant. Moltes de les seves relíquies, així com obres que expliquen aquesta història, però, estan repartides per diversos indrets.
