Sempre m’ha sobtat trobar el nom de El Mesón, de rància tradició castellana, en una plaça tan nostrada com és la d’Octavià. Potser perquè inconscientment l’associo a Don Cándido, ‘mesonero mayor de Castilla’, singular personatge que per demostrar el tendríssim que era el seu ‘cochinillo’ al forn, el tallava d’un cop amb la vora d’un plat.
Casualment, aquell ‘recio mesón’ es troba a l’ombra de l’aqüeducte de Segovia, mentre que el de Sant Cugat és veí immediat del castrum, com si ambdós cerquessin l’esperit protector de l’antiga Roma. Casualment, també, un àngel es va aparèixer en somnis al rei Martí per descobrir-l’hi on eren soterrades, dins el monestir, les relíquies de Sant Càndid, patró del cuiner segovià. Ambdues coincidències no poden ser fortuïtes i potser, sense ser-ne conscient la Carmen, justifiquen el nom de l’establiment gastronòmic, malgrat que si ho veiessin els monjos, senyors monopolístics d’hostal i taverna, arrufessin el nas davant tal estrangerisme. Des de fa uns dies roman tancat i, en els vidres, una sèrie de cartells cridaners ens anuncien reformes. Això si, en llengua castellana, no sabem si per fer joc amb rètol de ferro forjat o perquè previsorament s’avancen a una possible sentència del Tribunal Constitucional restrictiva a l’Estatut. No fa pas tants anys, una situació d’aquesta mena hauria estat considerada una provocació i contestada, almenys, amb un munt d’enganxines “En català, si us plau”. Potser ara ens conformem en fer civilitzades consultes populars, sense emprendre accions més dràstiques. Catalans no esmoleu l’eina que podríeu prendre mal. O tal volta el debat sobiranista ens té tant ocupats que no ens deixa recordar alguna llei sobre la retolació d’establiments comercials. O, tot plegat és més senzill. Com que afirmen que li canviaran l’accent, potser cal interpretar que la seva intenció és passar de l’actual accent tancat a un nou d’obert, i com que no existeix en castellà, és una subtil manera d’anunciar-ne la catalanització: La Fonda. DOMÈNEC MIQUEL és president de la Fundació Sant Cugat i membre del Grup d’Estudis Locals
