El concepte de gestió públic-comunitària es diferencia del model públicoprivat tradicional en el fet que no busca el lucre, sinó la participació ciutadana en la gestió d’equipaments i serveis. El periodista i cap de redacció d’elCugatenc, Jordi Pascual, ha explicat al ‘Faves comptades’ que aquesta fórmula es basa en l’enxarxament amb el barri i la implicació directa de la comunitat en la presa de decisions. Exemples com l’Ateneu de Nou Barris o Can Batlló a Barcelona mostren com aquest model pot convertir espais abandonats en referents culturals i socials.
Malgrat els avantatges, la gestió públic-comunitària encara té reptes, com la seva dependència de la voluntat política i la falta de finançament estable. A Sant Cugat, experiències com la de la Unió o el Centro Popular Andaluz (CPA) podrien esdevenir referents, però les dificultats administratives i la manca d’un suport clar frenen el seu desenvolupament. Segons Pascual, calen més iniciatives que demostrin la viabilitat d’aquest model per superar les traves burocràtiques. L’impuls de projectes públic-comunitaris pot reforçar l’economia social i solidària i generar espais més inclusius i participatius. A Sant Cugat, la taula d’Economia Social i Solidària està explorant noves vies per consolidar aquest tipus de gestió i aprofitar subvencions per enfortir el teixit cooperatiu. Tot i els desafiaments, Pascual defensa que aquest model ofereix una oportunitat per crear serveis més arrelats a les necessitats reals de la ciutadania.
