Ens en vam anar de vacances amb la polèmica, malintencionada, del padró municipal i sembla que començarem el curs de la mateixa manera. Ara és el torn del mateix alcalde de la ciutat qui, a través d’una columna en un mitjà local, acusa la CUP barroerament i sense rigor –com ja havia fet el seu company de govern Jordi Puigneró– de l’anterior gestió del padró municipal.
El més greu no és només l’acusació infundada, sinó el llenguatge emprat: “seny i ordre”. Són les mateixes narratives que utilitza l’extrema dreta per justificar polítiques de control i exclusió. Encara més, l’article de l’alcalde comparteix pàgina amb un gairebé idèntic del portaveu de Vox. Cal esforçar-se per trobar les diferències.
Quan el màxim representant de la ciutat adopta aquests marcs discursius, deixa d’exercir com a alcalde de tothom i s’erigeix en portaveu d’una estratègia que divideix i enfronta. Legitima un relat i un sentit comú perillós, que associa padró amb frau i irregularitat, i que posa en el punt de mira col·lectius que ja viuen amb prou dificultats. És una irresponsabilitat majúscula: un alcalde hauria de vetllar per la convivència i els drets de tota la ciutadania i no ampliar l’ombra del dubte sobre qui té dret i qui no a estar empadronat.
La realitat, en canvi, ha quedat demostrada: no hi va haver cap negligència en la gestió del padró durant el mandat anterior. Així ho van explicar les treballadores de l’Ajuntament, que van remarcar que totes les baixes es van tramitar amb els criteris tècnics i legals habituals. El descens de baixes durant aquells anys té una explicació senzilla: la pandèmia. Com en molts altres àmbits administratius, els tràmits es van alentir o suspendre. Atribuir-ho a una decisió política és, senzillament, manipular la realitat. Però, en tot cas, aquesta no és la qüestió rellevant. Perquè el mandat anterior sí que vam comprometre’ns en augmentar els supòsits d’empadronament per a les persones que viuen en situació d’exclusió residencial. Perquè creiem en la garantia de drets de totes les persones i perquè creiem que les institucions han d’estar al servei de les necessitats bàsiques i reals de la gent.
Junts ha construït un relat que busca convertir el padró en sinònim de descontrol. Amb això, intenta desacreditar la feina feta per la CUP, i al mateix temps, instal·lar la sospita sobre veïnes i veïns en situació de vulnerabilitat. Quan es qüestiona la legitimitat d’estar empadronat, el que s’està posant en dubte no són meres xifres, sinó els drets de les persones: l’accés a la salut, a l’educació, a serveis socials bàsics.
En lloc de sumar-se al Pacte pel Padró de Catalunya, una eina de consens per garantir transparència i drets, Junts, amb el suport de PP i Vox, va preferir rebutjar-lo. Si el que volguessin fos realment rigor i serietat, aquest hauria estat el camí. Però la seva decisió demostra que el que els interessa és mantenir viu un relat fals i utilitzar el padró com a arma política. El padró no és un camp de batalla. És un registre que garanteix que tothom pugui accedir als serveis bàsics i exercir els seus drets. I darrere de cada número hi ha una persona, amb una vida i unes necessitats que mereixen respecte i dignitat.
Per això, quan l’alcalde i Junts s’alineen amb el discurs de l’extrema dreta, sigui la d’aquí o la d’allà, no només estan atacant la CUP: ataquen la convivència i els drets més fonamentals de la població. La CUP hi serem per denunciar-ho i per defensar un model de ciutat on el padró sigui una eina de justícia social i no un instrument de propaganda per esgarrapar quatre vots a la desesperada.
MARCO SIMARRO és portaveu de la CUP
