El Parlament ha avalat per unanimitat que l’alumnat amb discapacitat pugui acabar el curs escolar que hagi començat amb 21 anys, encara que en compleixi 22 durant l’any acadèmic. La Comissió d’Educació i Formació Professional ha aprovat aquest dimarts una proposta de resolució presentada per Junts, ERC, el PP, els Comuns i la CUP que insta el Govern a adaptar la normativa catalana.
Fins ara, la Generalitat aplicava una interpretació més restrictiva del límit d’edat. La legislació estableix que l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials es pot allargar “fins als 21 anys”, però el Departament prenia com a referència l’any natural en què acabava el curs.
Aquest criteri podia deixar fora un alumne que encara tingués 19 o 20 anys quan començava l’any acadèmic si havia de complir els 21 durant l’any natural següent. La interpretació avalada ara pel Parlament pren com a referència l’edat en el moment d’iniciar el curs: si l’alumne el comença amb 21 anys, té dret a acabar-lo.
La resolució insta el Govern a modificar el Decret 175/2022 perquè aquest criteri quedi escrit de manera inequívoca. També reclama al Departament d’Educació que enviï instruccions a tots els serveis territorials i centres d’educació especial perquè s’apliqui de manera homogènia arreu de Catalunya.
El diputat socialista David González ha reconegut que el decret del 2022 “no és del tot adient” i que s’ha de modificar per garantir els drets de l’alumnat. També ha assegurat que el Departament els ha traslladat que la sentència judicial que ha originat el debat “es compleix i es complirà”.
De Sant Cugat al Parlament
La votació ha tingut lloc després de la compareixença del santcugatenc Pablo Feu, pare de la Maria i advocat de les vuit famílies de l’escola d’educació especial Fàsia que van portar el cas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El tribunal els va donar la raó amb una sentència que establia que la interpretació restrictiva de la Generalitat no era conforme a dret. Els seus efectes directes, però, quedaven limitats als vuit alumnes demandants.
Feu ha explicat que va tornar al TSJC per demanar que el criteri s’estengués a tot Catalunya. El tribunal va respondre que no podia fer-ho perquè no havia anul·lat el decret, sinó que n’havia fixat la interpretació correcta per resoldre els vuit casos concrets.
Malgrat la victòria judicial, Educació va comunicar posteriorment que el criteri no s’aplicaria automàticament a la resta de l’alumnat. Les altres famílies havien de demanar una autorització excepcional o tornar als tribunals.
“L’administració ha d’evitar que els drets fonamentals dels nostres fills depenguin de la voluntat interpretativa del gestor administratiu de cada moment”, ha defensat Feu.
La manca de places, al centre del conflicte
Feu ha situat la manca de places d’educació especial com el problema de fons que explica la resistència del Departament a generalitzar la sentència. També ha denunciat que Educació va arribar a confrontar les famílies dels alumnes més grans amb les dels infants que intentaven accedir al sistema.
Segons ha relatat, el Departament va traslladar a algunes famílies que no hi havia prou places perquè se n’havien de reservar per als alumnes beneficiats per la resolució judicial. “Enfrontar-nos entre vulnerables no és una cosa que esperàvem de l’administració”, ha lamentat.
L’advocat també ha posat l’accent en la incertesa que afronten els joves quan abandonen l’educació especial i passen a recursos principalment assistencials, amb menys capacitat per continuar treballant les habilitats adquirides. “Un any en la nostra vida de manteniment de l’escola especial és un univers”, ha resumit.
L’aprovació de la resolució no modifica automàticament el decret, però trasllada al Govern un mandat polític unànime perquè adapti la normativa. La votació culmina un recorregut iniciat per la Maria i els seus companys, que va continuar amb la victòria davant el TSJC i que ara s’ha convertit en un acord unànime del Parlament.
Sense les esmenes del PSC
El text s’ha aprovat sense incorporar les dues esmenes presentades pel PSC. La principal substituïa l’adaptació directa del decret per un estudi sobre l’impacte que la mesura podia tenir en l’oferta de places d’educació especial durant el curs 2026-2027. La segona condicionava l’enviament d’instruccions als centres a la definició prèvia d’un criteri que garantís una distribució equitativa dels recursos.
Els cinc grups impulsors han descartat les esmenes perquè defensaven una aplicació immediata i no volien deixar el canvi pendent d’un nou estudi. Tot i això, el PSC ha acabat votant a favor del redactat original i la resolució s’ha aprovat per unanimitat.
