Un deia que volia ser reporter de guerra i l’altre corresponsal. Recordo la conversa, la vaig sentir el primer dia de facultat.
Potser per la distància, o l’exotisme, el periodisme internacional es veu com una de les grans cúspides de la professió. Una plataforma per acabar la crònica amb allò de ‘TV3, Washington’. Un lloc per triomfar. És cert que explicar-li al teu país una societat aliena és gratificant. I m’he sentit gratificat com a periodista d’agència quan he escrit des d’un míting d’Obama, des d’una regió nordamericana en crisi industrial o des de la capital dels Estats Units. Però el periodisme internacional no sempre és això. També és passar-se hores escrivint des d’una taula, lluitar perquè un cap de premsa faci cas a un mitjà de nom estrany i gratar per reconstruir un succés que ha passat a milers de milles de la capital. És per això que, a diari, el periodisme internacional recorre al periodisme local, i no és cap paradoxa. Si es fa digne i amb qualitat, el periodisme local és potser el que més s’apropa a l’essència d’aquest ofici. A allò de ser en la primera línia, de parlar a qui pateix i amb qui pateix, d’entrevistar a qui té càrrec. I a qui no en té. Els grans diaris estatunidencs són d’arrel local. Aquí a Washington, el ‘Post’ llueix una competent secció d’internacional, però també un acurat suplement local. Amb grans reportatges sobre conflictes escolars dels districtes i fotografies dignes d’enmarcar sobre veïns hipotecats fins al serrell. És dels millors. I és periodisme local, digne i de qualitat. En la seva escala i des de dins, vaig poder veure que Cugat.cat, el fill modernitzat de la Ràdio de tota la vida, fa un periodisme local, digne i de qualitat. Té una redacció que lluita fins a tenir una bona imatge, que discuteix fins a trobar el millor titular i que corre pel passadís -que gairebé només n’hi ha un- per incloure una última hora al butlletí de ràdio. Que s’esforça com les grans, i això la fa gran. Precisament és per això que la ràdio fa 30 anys. Se sobreviu gràcies al finançament, es viu gràcies als periodistes en bones condicions laborals, però per créixer, per créixer es necessita creure en el que es fa. Autoexigir-se el millor per a l’oient, el lector i el vident. I Cugat.cat ha buscat fins ara això, fer un periodisme digne i de qualitat, que enforteix la societat santcugatenca, la fa pensar i la fa parlar. La fa més democràtica, més viva. DAMIÀ BONMATÍ és actualment periodista de l’Agència EFE a Washington.
